20 de nov. 2011

La Ciutat

LA CIUTAT
(a la Sala Beckett)



Aquesta és una obra estranya que comença amb l’aparent normalitat d’un matrimoni benestant, jove , amb dos fills, una bona casa amb jardí i bones feines: ell executiu d’una gran empresa i ella traductora. Són feliços? De les seves converses se’n va deduint que les coses no són tan clares. Apareix una veïna, infermera de professió, que es ve a queixar que no pot dormir de dia (fa el torn de nit) perquè els nens fan xivarri al jardí, però la conversa és molt estranya... La muller coneix en circumstàncies estranyes a un famós escriptor, el marit perd la feina i està aturat...
Com he dit al començament és una obra rara que a la meva manera de veure pateix d’una certa incongruència. Sortosament tan la Sílvia Bel com el Joan Carreras estan molt bé. La Míriam Iscla també, però té menys paper. Tot és correcte, però a mi no m’ha enganxat i penso que el problema, al menys el meu problema, està en el text que no està massa aconseguit, tot i que Martin Crimp és un autor molt reconegut.
La Beckett plena a vessar i tenint en compte que aquesta nit jugava el Barça al Camp Nou, segons els experts en pilota (jo en aquesta matèria sóc analfabet) això és un miracle. Aplaudiments sense excessiu fervor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada