Borbons

BORBONS

(Opinió)

Aquests dies, arrel de tota la informació que s’ha destapat sobre aquest espavilat ex jugador de handbol i els negocis que va organitzar aprofitant-se del seu matrimoni, sembla ser que l’anomenada casa del rei ha fet uns comunicats, ara veritables, ara desmentits, sobre la limitació dels components del que en diuen reialesa.

Jo encoratjaria al cap d’aquesta casa, que suposo és l’actual rei, perquè ampliés els membres a excloure, incloent-s’hi a ell mateix, la seva dona, el fill, la nora i les filles d’aquest matrimoni. Tots, tots fora i així faríem net en una sola tacada. A partir d’aquí que es busquessin la vida, doncs suposo que van aprofitar el temps quan van estudiar i no els costarà massa trobar una feina.

Estem al segle XXI, teòricament en democràcia, i aquesta cosa tan anacrònica pròpia de l’edat mitjana ja comença a fer riure, per no plorar. Per culpa d’una transició ben galdosa i sota el lema de no fer trencadissa, vam acabar obeint al sàtrapa que no hi havia manera que es morís, i apa! Borbó a la vista.

No cal ser expert en monarquies per veure que són totes dolentes, i no parlo de les absolutes sinó de les parlamentàries; feu un repàs ràpid: el rei Leopold de Bèlgica, propietari privat del Congo Belga; el seu descendent Balduí, que de tan catòlic com era va abdicar per no signar l’acta de la llei del divorci, però l’endemà es va tornar a posar la corona. La monarquia britànica, que és com una casa de barrets i encara que la reina va declarar haver tingut un annus horribilis (que semblava que digués que tenia el cul encetat) va mantenir a tota la llopada vivint del cuento, alguns d’ells amb disfressa de nazi inclosa. No continuo perquè se m’està regirant l’estòmac.

Penso, doncs, que aprofitant l’avinentesa seria un bon moment per parlar seriosament de república i ingressar definitivament en l’edat contemporània.