Penumbra

PENUMBRA

(al Teatre Lliure de Montjuic)

Avui he vist Penumbra al Lliure i he tingut un desengany. Els desenganys es tenen quan esperes molt d’una persona o un esdeveniment i et deceben. El fet és que de la funció d’avui n’esperava molt pel sol fet de que era una obra d’Animalario.

Animalario és una companyia que està en el candelabro, com deia aquella “cultíssima” top model, doncs a més de prendre riscos, treballa amb un rigor envejable i ho acostuma a fer molt bé. Urtain, Titus Andronicus... són obres que recordo amb gran plaer, però no sempre tothom les endevina, o al menys així m’ho ha semblat avui.

Per ser sincer haig de dir que no he entès res, ni la trama, ni la forma d’actuar, ni la posada en escena. No dic que tot estès malament, només dic que no he entès res.

Aclarit això, malament puc fer una crítica, o sigui que ho simplificaré molt: no m’ha agradat.