Quitt

QUITT, ELS IRRESPONSABLES SÓN EN VIES D'EXTINCIÓ

(al Teatre Lliure de Montjuic)

Crec que aquesta peça de Peter Handke no és una gran obra de teatre; tampoc és dolenta. Escrita fa quasi quaranta anys,és una diatriba contra el capitalisme salvatge que avui, possiblement més que mai, estigui d’actualitat tot i que ara està centrat en els moviments financers.

Hermann Quitt és un magnat que junt amb un reduït grup domina la producció i distribució de bens. En una reunió pacten no fer-se la competència, formar un trust i així dominar els preus, però Quitt no és un company de fiar... Hi ha dos personatges molt interessants: l’esposa del magnat que no compta per a res i l’accionista minoritari que té una sola acció de totes les societats i així té dret a assistir a totes les juntes i incordiar.

Com he dit, la obra no és cap joia, però està molt ben portada: bona direcció i molt bones interpretacions per part de tots, amb un repartiment de pesos pesats. Pel meu gust l’únic que ha flaquejat ha sigut la dicció de l’Eduard Fernández, que en un espai tan obert com era el muntatge a la Puigserver, se sentia amb certa dificultat, a més al costat de la veu del Jordi Boixaderas, la resta de mortals semblem sopranos.

La escenografia del Paco Azorín molt bona, la primera part espectacular, però em temo que excessiva, ja que obliga a fer una aturada de vint minuts que amb un altra muntatge, segurament més econòmic, s’hauria pogut estalviar. Il·luminació correcte.

La sala quasi plena i aplaudiments sense rebentar-se les mans.