24 de gen. 2013

Blackbird

BLACKBIRD
(al Teatre Lliure de Gràcia)




Permeteu-me un circumloqui abans de fer la crítica de Blackbird. Hi ha una òpera de Leoncavallo que pràcticament és la iniciadora del verisme, un estil que arribaria al punt més alt amb La Bohême i Tosca; em refereixo a Pagliacci. En l’ària Vesti la Giubba*, el tenor està desesperat, però es prepara per actuar pintant-se la cara mentre li cauen les llàgrimes i es va dient que ell no és un home, és un pallasso i la funció s’ha de fer, no es pot aturar.
Aquesta dies al Lliure sembla que hi floti un aire de tristesa. Han passat massa coses en pocs dies i la gent que estimem el teatre estem tristos, però els professionals, els “pallassos”, si ho estan, es mengen les llàgrimes i tiren la funció endavant. Amb aquest preàmbul vull fer un petit homenatge a tota la bona gent del teatre en general i a en Lluís Pascual en particular; amb admiració. I ara parlem de Blackbird.
La vaig veure, junt amb uns quants amics de l’Associació, quan el Pascual la va estrenar al Piccolo de Milà i en vaig fer la crítica en aquest mateix bloc http://blocdenkbrota.blogspot.com.es/2011/05/blackbird-al-piccolo-teatro-di-milano.html . El que hem vist avui és la mateixa obra en un escenari molt similar i la mateixa posada en escena. Només han canviat els actors i, en el meu cas, que entenc millor el català que l’italià, i això m’ha permès arribar encara més al moll de l’os de la peça.
Direcció impecable de Lluís Pascual que ha fet sortir el millor del Jordi Bosch —paper difícil i ingrat— i la Bea Segura, ambdos fantàstics. Tot i ser de protagonisme compartit, crec que el rol de la noia “és” el bombó de l’obra i ella l’ha sabut aprofitar. A mi m’ha emocionat, i com ja he dit coneixia l’obra. Repeteixo el que vaig escriure al seu dia: és una peça que toca un tema molt fort, tabú, i si no es manté l’equilibri —un fràgil equilibri— i es cau en el melodrama barat tot se’n va a can pistraus.
Bona tanda d’aplaudiments en Lliure de Gràcia ple. No us la perdeu; teniu temps fins el 10 de febrer.


*http://www.youtube.com/watch?v=I3R25CPb1Y0 Si voleu que se us posi pell de gallina, escolteu l’ària en aquest link. Ah, Pavarotti...

1 comentari:

  1. Abans del "show must go on" ja teníem el "Vesti la giubba"

    ResponElimina