CIARA
(al Teatre Akadèmia)
David Harrower és un dramaturg
escocès que a Barcelona la majoria d'aficionats varem conèixer principalment per l'obra
Blackbird que Lluís Pascual va dirigir al Lliure fa tres anys, si no em confonc.
Ara a l'Akadèmia estan fent Ciara,
una tragicomèdia segons el programa, tot i que no hi estic molt d'acord; és
massa dura per ser-ho. És un monòlog que l'Àngels Bassas es carrega a l'esquena
ella soleta, i ho fa amb autoritat tot i que no ha de ser massa fàcil, doncs l'obra és
punyent.
En una escenografia pràcticament
pelada, només un quadre damunt un faristol en un lateral i un altra recolzat a
la part superior de l'escenari, apareix una noia encara jove, guapa, elegantíssima
amb els seus tacons alts, habillada amb un vestit pantaló de color negre molt
distingit i molt escotat. És la Ciara que ens comença explicant el quadre de la
part superior que representa una dona, una mena de geganta recolzada dormint
damunt una ciutat —en realitat el quadre està en blanc—. Estem en una galeria
d'art de Glasgow, la seva galeria d'art. Ens parla de valor d'alguns quadres,
d'un pintor que admira i ella representa, dels clients, i de sobte s'atura i
ens pregunta si volem saber el que va passar un dia que...
Aleshores, de mica en mica anem
descobrint qui és aquella dona (més forta del que aparenta) que es mou en un
món d'homes, ja que el seu pare és un reconegut criminal, un capo màfia a l'escocesa —Glasgow te fama
de ser una ciutat perillosa—, la relació que ténen, la vida amb el seu home,
lloctinent del pare. Ella viu aïllada de la delinqüència familiar, però passa
un fet inesperat que provoca que mostri els seus gens. Com si la geganta de la
pintura s'hagués despertat de cop.
L'obra l'han dirigit en parella
Andrés Lima i Martí Torras Mayneris, penso que molt bé i l'Àngels Bassas n'ha
fet una creació, a més el físic l'ha acompanya per aquest paper, ja que és més
aviat menuda, i quan desperta la bèstia que porta a dins, sembla que faci un
pam més d'alçada. Una il·luminaciò sòbria però molt ben dossificada ha fet la
resta.
L'Akadèmia amb tres quarts d'entrada
ha aplaudit amb ganes gratificant l'esforç de l'actriu, que a la tercera tanda
ha demanat aturar els aplaudiments i ha tingut un emotiu record per Carlos
Álvarez Novoa, mort el dia abans, actor amb el que havia treballat més d'una
vegada. Estava plorosa.
