QUAN DESPERTEM D'ENTRE ELS MORTS
(a la Sala Petita del TNC)
Aquesta tarda he anat
al TNC a veure aquest Ibsen que hi ha en cartell a la Petita. D’aquest autor
noruec es diu que és el pare, o l’iniciador, de la dramatúrgia moderna. No seré
jo qui ho negui, però el que no tinc tan clar que sigui un clàssic, entenent
per clàssic al que ja mai li passarà el temps, o envellirà. Avui a mi m’és més
fàcil creure que Ricard III és l’enemic de tots que el Dr. Thomas Stockmann ho sigui del poble. Dit això, admeto que potser acabo de
cometre un pecat mortal; si torno a ser creient em confessaré.
Rubek és un escultor
que ha assolit fama i fortuna, especialment amb l’obra “El Dia de la
Resurrecció”. Considera a la noia que li va servir de model només com això,
model, i ella, desil·lusionada perquè n’esperava més, l’abandona una vegada
acabada l’escultura. Ara, molts anys després, i ell casat amb una dona jove, es
retroben en un balneari de muntanya i afloren vells sentiments; a més Rubeck no
ha sigut capaç de crear res destacable des d’aleshores, només encàrrecs molt
ben pagats a conte de la seva fama, però que ell considera banals.
La peça inclou tots
els temes preferits de l’autor: la dualitat entre la vida i la mort, el cos i l’esperit,
la tensió amb la societat burgesa, la moralitat escandinava, el poder... Potser
ha sigut culpa de la manera d’enfocar l’obra, però a mi no m’ha arribat. Els
actors ho han fet bé, però no m’han tramés les emocions que esperava rebre.
Possiblement el plantejament que ha fet el director Ferran Madico no ha estat
adequat o no era el que jo esperava.
Per altra banda l’escenografia
de Max Glaenzel, la il·luminació de Maria Domènech i especialment el vestuari
de Mercè Paloma —tot d’un blanc gèlid— han estat excel·lents. Bona música de
fons. No m’ha agradat certa coreografia. Un parell de vegades, els personatges
s’han aturat i han començat a fer moviments (ballar?) que no he entès a on portaven;
em pregunto concretament perquè el personatge de la dona de l’escultor portava
un guant de boxa (?).
La Sala Petita quasi
plena, però pocs aplaudiments. El públic, potser encomanat per la mort dels
protagonistes en un allau de neu* estava fred.
*L’espectador que no
coneixia l’obra dubto que s’hagi assabentat que hagin mort en un allau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada