AFTER PLAY
(a la Sala Atrium)
De veritat és la Sonya Serebryakova la que està asseguda a la taula d’un bar de Moscú parlant amb l’Andrei
Prozorov? Han abandonat les respectives obres de Txèhov vint anys després per
prendre’s un te i recordar vells temps? No; no són ells, però sí que la dona es
diu Sonya i l’home Andrei, i són russos i estan sols i derrotats i tenen un
passat trist i feixuc, i un futur... inexistent.
Em
trec el barret davant l’habilitat de Brian Fiel per construir una obra nova amb
personatges de peces “usades”: Oncle Vània i les Tres Germanes. Aquest
nord-irlandès ha fet una filigrana recollint les despulles d’aquests dos
personatges, però quina tristesa.
En la
taula d’un cafè solitari hi ha una dona sola prenent un te i repassant uns
papers. Se la veu atrafegada i preocupada. Arriba un home amb una funda de violí
sota el braç i reconeix la dona; es saluden tímidament i ella el convida a
seure; ell es resisteix dient-li que la veu ocupada amb els papers, ella
insisteix... finalment es treu l’abric, deixa el violí i asseu. Vesteix smoking
i ens assabentem que ve d’assajar La Bohème al teatre de l’òpera, prop d’allí.
Ella és terratinent i ha vingut a Moscú per uns assumptes relatius a les seves
finques. La nit anterior, en la primera trobada es van explicar unes quantes coses
i avui els ve de gust continuar la conversa... les confessions?
El
text és extraordinari i la traducció de Jordi Fité ha de ser molt bona, d’altra
manera no s’aconseguiria el clima adequat. La direcció d’Imma Colomer
ajustadíssima, doncs no és obra per fer filigranes ni piruetes, tot ha d’estar
molt ben mesurat i subministrat en les dosis adequades. Grans actuacions de
Fina Rius i Pep Ferrer, molt convincents. L’escenografia mínima: només tres
taules de cafè i de il·luminació la que feia falta, ni es notava.
Una hora
de molt bon teatre, adequat per una sala petita com l’Atrium, amb uns seients mida
RyanAir, però amb una inclinació de grada perfecte (en aquest món tot no pot
ser). No puc recomanar que hi aneu perquè avui era l’últim dia, però estic
segur que algun teatre la repescarà, doncs és molt bona; aleshores els que no l’hagueu vist, aneu-hi, sens falta. El que omplíem el
teatre fins a la bandera hem aplaudit molt i fort. S’ho han merescut.
P.D.
Sabíeu que la Sala Atrium abans era una vaqueria? Sí, sí, un lloc amb vaques de
veritat, però això, es clar, passava quan Barcelona era una ciutat normal, fins
i tot amb vaques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada