29 d’abr. 2013

After Play


AFTER PLAY
(a la Sala Atrium)




De veritat és la Sonya Serebryakova la que està asseguda a la taula d’un bar de Moscú parlant amb l’Andrei Prozorov? Han abandonat les respectives obres de Txèhov vint anys després per prendre’s un te i recordar vells temps? No; no són ells, però sí que la dona es diu Sonya i l’home Andrei, i són russos i estan sols i derrotats i tenen un passat trist i feixuc, i un futur... inexistent.
Em trec el barret davant l’habilitat de Brian Fiel per construir una obra nova amb personatges de peces “usades”: Oncle Vània i les Tres Germanes. Aquest nord-irlandès ha fet una filigrana recollint les despulles d’aquests dos personatges, però quina tristesa.
En la taula d’un cafè solitari hi ha una dona sola prenent un te i repassant uns papers. Se la veu atrafegada i preocupada. Arriba un home amb una funda de violí sota el braç i reconeix la dona; es saluden tímidament i ella el convida a seure; ell es resisteix dient-li que la veu ocupada amb els papers, ella insisteix... finalment es treu l’abric, deixa el violí i asseu. Vesteix smoking i ens assabentem que ve d’assajar La Bohème al teatre de l’òpera, prop d’allí. Ella és terratinent i ha vingut a Moscú per uns assumptes relatius a les seves finques. La nit anterior, en la primera trobada es van explicar unes quantes coses i avui els ve de gust continuar la conversa... les confessions?
El text és extraordinari i la traducció de Jordi Fité ha de ser molt bona, d’altra manera no s’aconseguiria el clima adequat. La direcció d’Imma Colomer ajustadíssima, doncs no és obra per fer filigranes ni piruetes, tot ha d’estar molt ben mesurat i subministrat en les dosis adequades. Grans actuacions de Fina Rius i Pep Ferrer, molt convincents. L’escenografia mínima: només tres taules de cafè i de il·luminació la que feia falta, ni es notava.
Una hora de molt bon teatre, adequat per una sala petita com l’Atrium, amb uns seients mida RyanAir, però amb una inclinació de grada perfecte (en aquest món tot no pot ser). No puc recomanar que hi aneu perquè avui era l’últim dia, però estic segur que algun teatre la repescarà, doncs és molt bona; aleshores els que no l’hagueu  vist, aneu-hi, sens falta. El que omplíem el teatre fins a la bandera hem aplaudit molt i fort. S’ho han merescut.
P.D. Sabíeu que la Sala Atrium abans era una vaqueria? Sí, sí, un lloc amb vaques de veritat, però això, es clar, passava quan Barcelona era una ciutat normal, fins i tot amb vaques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada