Anna karènina

ANNA KARÈNINA

(Peli de Joe Wright)

Fa dies que no parlo de cine i avui, aprofitant que m’he quedat a casa ho faré; em ve de gust comentar la versió que Joe Wright ha fet de la gran novel·la de Lev Tolstoi, Anna Karènina. Possiblement el relat de l’adulteri més famós —amb permís de Flaubert— de la història de la literatura. Ens hem de situar a l’època, en una societat de normes molt rígides i compte! parlem de la falta d’una dona.

Aquesta Karènina m’ha interessat per dos motius —va posem-n’hi tres—. El primer el director; Wright ha fet Pride and Prejudice i Atonement, que em van agradar molt. El segon el guionista, el senyor Tom Stoppard, que per a mi és un dels grans dramaturgs actuals —la Costa de la Utopía, Rock’n Roll, per dir-ne un parell que hem vist al Lliure no fa massa— i també guionista d’una pila de pelis interessants. I el tercer motiu és menys intel·lectual; la Keira Knightley que exhibeix una bellesa i elegància poc comunes.

El relat és molt fidel a la novel·la i com que el tema és sobradament conegut, no cal explicar-lo. El que és curiós i la fa diferent és la posada en escena, perquè tot passa —més o menys— dins d’un teatre, o s’hi accedeix des d’un teatre. Un curiós plantejament que crec és el que la fa diferent d’altres versions, possiblement més de 40 entre cine mut, blanc/negre i color. No menys importants són els decorats, l’ambientació, el vestuari i la música. També vull fer esment a les coreografies; no és una pel·lícula de dansa, però s’hi balla; són persones de l’alta societat de Petersburg i el vals no hi pot faltar.

En fi, sóc conscient que és una peli de “divisió d’opinions”, fins i tot maltractada per alguns crítics, però a mi m’ha agradat. Una puntualització, al començament he dit que és el relat d’un adulteri, però no vull tancar sense afegir que també és una molt forta història d’amor.