22 de juny 2013

War Horse

WAR HORSE
(al New London Theatre de Londres)




          El que he vist aquesta nit al New London Theatre es un gran espectacle teatral. No es ni un Shakespeare, ni un Ravenhill ni un Pinter (per citar nomes autors anglesos), es l'adaptacio d'una novel.la de Michael Morpurgo al teatre, feta amb una gran professionalitat.
          Tambe es, entre altres coses, un cant a l'amistat entre un jove i un animal, l'exposicio d'un conflicte familiar i un alegat contra la guerra, aixo en quant al "missatge". En quant al muntatge es una posada en escena brutal, com les que saben fer al West End londinenc.
          La historia es molt senzilla: arrenca l'any 1912 quan un granger mig arruinat del comtat de Devon compra un potro en contes del caball de tir que li conve. L'animal i el fill de catorze anys estableixen una relacio quasi amorosa, pero l'any 14, al entrar en guerra Anglaterra, el granger ven l'animal a l'exercit que necessita caballs. El noi, a la que pot s'allista per seguir al seu amic. Despres de mil complicacions, tot acaba raonablement be.
          La peculiaritat d'aquesta obra son els caballs, una mena de marionetes de tamany natural que es belluguen com autentics equins, renillant i fent la mena de moviments bruscos que fan aquests animals, trotant, galopant... El realisme es brutal i al cap d'un moment t'oblides que estan moguts per tres persones, dues "dins" el caball i una fora menant els moviments de coll i cap. (Els que heu vist The Lion King comprendreu de que parlo, pero elevat al cub). No es un musical, pero per la espectacularitat, esta a l'altura del Fantasma de l'Opera o Els Miserables, per citar obres de gran format. Mes de 35 actors damunt l'escenari impressionen.
          L'obra tambe es beneficia del teatre on es representa. El New London possiblement sigui el millor teatre del West End, no el mes bonic, pero si el mes comode; en forma de teatre grec te excel.lent visio des de qualsevol punt, una inclinacio de grades bonissima i uns seient comodes amb amplada generosa per qualsevol mida de cames. El tema queda arrodonit amb un a excel.lent sonoritat.
          No cito noms perque aqui no son coneguts, pero tan l'adaptacio, com l'escenografia, vestuari i il.lumicacio excel.lents. La direccio i totes les actuacions a molt alt nivell. Com he dit no es un musical, pero de tan en tant es cantava una canco i de be que sonava feia posar la pell de gallina, en aquest cas chicken skin.
          A Londres es va estrenar al Olivier Theatre a l'octubre del 2007, es va reposar al mateix escenari al setembre del 2008 i finalment es va passar al coliseu actual al marc del 2009, i penso que aqui pot tenir corda per a estona. Una obra que us recomano vivament, possiblement una mica sentimentaloide, pero, com m'agrada dir a mi, de tan en tant va be oblidar-se de la cabrona de Lady Macbeth i deixar-se lliscar per sentiments mes senzills.
          P.D. Demano clemencia per les faltes d'ortografia, pero escric des d'un ordinador angles que no te n.p.i. d'accents, ni ces trencades, ni...

2 comentaris:

  1. Jo la vaig veure l'estiu passat, des de la primera fila (seients barats) i tot i que ja coneixia la pel·lícula de l'Spielberg em va entusiasmar. I el teatre té molta gràcia, amb el seu estil tan anys 70.

    ResponElimina
  2. Marga, ets tremenda: ho has vist tot! Jo en aquest teatre hi vaig veure Cats quan la van estrenar. No, no va ser cap miracle: vaig comprar les entrades a la revenda. Apart de l'obra, vaig flipar amb el teatre

    ResponElimina