LA FABRICA
(Opinió)
La FabricA —s’escriu així— és el nom que han donat al nou espai d’Avinyó
com a centre creatiu d’activitats artístiques, d’assaig i residència del
Festival. Al llarg del juliol ha passat a ser un nou lloc on veure alguns dels
muntatges del oficial, l'anomenat Inn. Em penso —i no sóc l’únic— que l’han cagat.
La FabricA està ubicada fora de les muralles i intramurs és on hi ha tot el
moviment cultural de la ciutat. L'edifici està situat —i ara seré dolent— “enlloc”,
mal comunicat i en un paratge inhòspit. No té parada d’autobús al davant, la
més propera està a sis minuts a peu, i el bus passa aproximadament cada quart
d'hora. No em vull imaginar els merders que es deuen organitzar a la sortida d’una
funció de les llargues a les dues de la matinada. La resta d’infraestructures
són penoses. Hi ha un bar miserable, tant, que el qui realment fa la venda de refrescos
i entrepans és una furgoneta tipus “frankfurt & ketxup” que se situa al
pati i despatxa a uns preus de fantasia.
L’edifici, segons els meus modestos coneixements d’arquitectura, no passarà
a la història, i em va semblar que els equipament són molt senzills, com d'època
de crisi, que a França també la pateixen, i segons ells molt forta. Em va sorprendre
que tots els ponts que suportaven els focus, que normalment es procura que passin
el més desapercebuts possible, en contes de a ser negres estiguessin niquelats,
amb la qual cosa els brills eren molt potents. La graderia tipus meccano, molt
sorollosa i dubto que sigui massa polivalent. Les butaques, força amples i amb
passadissos generosos, però folrades d’una roba de poliester infame d’aquelles
que et cremen el cul i l’esquena. L'aire condicionat agressiu; conec a una noia
—és més, hi tinc una forta relació— que es va estar tota una funció tapant-se
el cap amb el vano per por que el cuc de la orella li fotés el camp emportat
per un cop d'aire.
Altres queixes, aquestes explicades per gent d’Avinyó —hostalers, taxistes...—
s’ha construït “allà” per motius polítics, doncs era i és un barri desafavorit
i així, amb aquesta actuació, s’han netejat consciències. “Quan acabi el Festival,
continuarà sent un erm” han sentenciat la majoria amb que he parlat (i jo parlo molt). M’ha
recordat la ubicació del TNC i l’Auditori a Barcelona ssituats al costat de
Sancho d’Àvila, una altra zona que no és “enlloc”, o potser... prop del més
enllà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada