The Hole

THE HOLE

(al Teatre Coliseum)

“Mai no has vist res igual” diu el programa de mà de The Hole, i quasi que tindrien raó si hi afegissin “de dolent”. Seguint amb el programa, a l’interior s’hi pot llegir entre altres coses: “música en directe” i “suggerents stripteases”: fals. La música està enllaunada i d’striptease només n’hi ha un i la noia el fa a les fosques, amb llum negra, amb la qual cosa l’espectador que hi va per veure entrecuix a ritme de dansa eròtica queda ben fotut. En canvi no està publicitat, però hi ha un xicot que mentre vola fent acrobàcies penjat d’una corda va mostrant la carn d’olla força sovint. A la meva edat ja tan me fot una cosa com l’altra —em refereixo al tema del marisc, cloïsses o cigales— en canvi la qüestió de la música m’ha emprenyat; no m’agrada que m’enganyin en coses importants, però anem a la funció.

The Hole vol ser un espectacle de cabaret modern, dinàmic i provocador, però s’acosta més a un Shakespeare en el sentit que fa Molt Soroll Per No Res. A mi m’ha recordat aquella mena de companyies de circ antigues, com la dels germans Fratelli —me l’acabo d’inventar—, en que tothom hi feia una mica de tot, i al acabar ells mateixos escombraven i desmuntaven la carpa. Exemple: les noies que fan acrobàcia aèria —amb un vestuari horrible, doncs per deixar els pits a la vista sembla que se’ls hagi ensorrat l’escot— també fan altres feines com posar el peu en quinta i assenyalar amb els braços el que fa un company, i així uns i altres. Hi ha un fil argumental —tampoc faria cap falta— feble, molt feble. La Terremoto de Alcorcón, abusa d’uns monòlegs poc elaborats, plens de llocs comuns i escrits de cara a la galeria.

Des del meu punt de vista se salven dues coses: els quatre cantants que fan una mena de majordoms i ho fan realment bé, moltes vegades a capella i els dos acròbates que semblen en Mortadelo i el Filemón. La resta són entre fluixos i molt fluixos. L’escenografia i la il·luminació força espectaculars. El vestuari —inclòs el desvestuari— justet. La sonorització horrorosa, abusant dels efectes de reverberació que t'acaben inflant el cap i embruten l'audició.  No puc dir res de l’autor, director, coreògraf... perquè el programa no en diu ni mitja paraula, com si la obra no tingués pares. Potser ho han fet perquè la gent no els interpel·li pel carrer.

Conclusió: l’espectador que hi vagi per veure noies joves ensenyant el hole sense manies, empès pel cartell de la publicitat —aquell que els puristes de FGC que no van admetre—, que vagi a veure les Mamzelles; quedarà molt més ben servit... de la cosa aquesta.