FINS AL FINAL
(a la Sala Atrium)
Sempre he dit que
autodirigir-se és molt perillós, ja que és fàcil no adonar-se de possibles tics,
exageracions o mancances que poden, si no engegar a rodar l'obra, perjudicar-la
per falta d'una visió "exterior". Tot i que continuo pensant el
mateix, també vull dir que aquesta teoria no és una veritat absoluta —si és que
existeixen veritats absolutes— i que avui, amb l'obra que he vist a la Sala Atrium
he comprovat que no sempre és així.
Fins al Final, és una producció
de poc més d'una hora, divertida, fresca i desenfadada que et fa passar una
molt bona estona; una peça que fa riure sovint però que, encara millor, fa
somriure continuadament. Una joguina escrita, dirigida i interpretada per Gemma
Martínez i Judit Saula, un autèntic Juan
Palomo yo me lo guiso y yo me lo como de teatre dins el teatre, ja que
interpreten a dues actrius que fan teatre "de creació".
Una obra que només necessita
de dues actrius... mentida. Al principi els falta un tercer personatge, un
actor, i no es tallen un pèl en agafar un espectador i alliçonar-lo en el paper
que ha d'interpretar. La manipulació d'aquest fals espontani és de nota, alta.
A continuació, partint del antic sistema del pito pito colorito, una escull una situació i un tema i comencen
una mena de work in progress molt
particular on van sortint coses... més del compte.
Aquestes dues noies, per
cert molt joves, són unes pallasses —cosa que jo considero un elogi— i a cada
situació es van posant el públic a la butxaca mentre el van portant per allà on
elles volen. Obra que no necessita de grans posades en escena, ni vestuari ni
cap tipus d'efecte. L'aguanten elles amb la seva presència i les seves
habilitats d'encantadores de serpents, en aquest cas d'espectadors.
Tot i ser mals dies pel
teatre a causa de les vacances, l'Atrium amb quasi mitja entrada d'un públic
satisfet que hem aplaudit amb força i ganes. A la sortida, al vestíbul, ens han
ofert un xupito d'un color rosa acollonant i hem pogut parlar i comentar la
funció amb les autores, directores i intèrprets. Molt bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada