21 d’abr. 2014

Fins al Final

FINS AL FINAL
(a la Sala Atrium)



Sempre he dit que autodirigir-se és molt perillós, ja que és fàcil no adonar-se de possibles tics, exageracions o mancances que poden, si no engegar a rodar l'obra, perjudicar-la per falta d'una visió "exterior". Tot i que continuo pensant el mateix, també vull dir que aquesta teoria no és una veritat absoluta —si és que existeixen veritats absolutes— i que avui, amb l'obra que he vist a la Sala Atrium he comprovat que no sempre és així.
Fins al Final, és una producció de poc més d'una hora, divertida, fresca i desenfadada que et fa passar una molt bona estona; una peça que fa riure sovint però que, encara millor, fa somriure continuadament. Una joguina escrita, dirigida i interpretada per Gemma Martínez i Judit Saula, un autèntic Juan Palomo yo me lo guiso y yo me lo como de teatre dins el teatre, ja que interpreten a dues actrius que fan teatre "de creació".
Una obra que només necessita de dues actrius... mentida. Al principi els falta un tercer personatge, un actor, i no es tallen un pèl en agafar un espectador i alliçonar-lo en el paper que ha d'interpretar. La manipulació d'aquest fals espontani és de nota, alta. A continuació, partint del antic sistema del pito pito colorito, una escull una situació i un tema i comencen una mena de work in progress molt particular on van sortint coses... més del compte.
Aquestes dues noies, per cert molt joves, són unes pallasses —cosa que jo considero un elogi— i a cada situació es van posant el públic a la butxaca mentre el van portant per allà on elles volen. Obra que no necessita de grans posades en escena, ni vestuari ni cap tipus d'efecte. L'aguanten elles amb la seva presència i les seves habilitats d'encantadores de serpents, en aquest cas d'espectadors.
Tot i ser mals dies pel teatre a causa de les vacances, l'Atrium amb quasi mitja entrada d'un públic satisfet que hem aplaudit amb força i ganes. A la sortida, al vestíbul, ens han ofert un xupito d'un color rosa acollonant i hem pogut parlar i comentar la funció amb les autores, directores i intèrprets. Molt bé!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada