25 d’abr. 2014

La Pols

LA POLS
(a la Sala Flyhard)



Avui he vist La Pols a la Sala FlyHard, una obra que ja fa dies que roda i de la que havia llegit crítiques força bones. Hem temo que seré la nota discordant, doncs a mi no m'ha convençut: l'he trobat llarga i dispersa, però el pitjor ha sigut que pràcticament no m'he cregut res del que passava damunt l'escenari.
El Jacob, a qui la seva germana Ruth deixa viure en el seu pis de merda —dorm a la sala on hi estén un matalàs a terra— li acaben de comunicar la mort del pare i s'oblida de dir-ho a la seva germana (!) que agafa una emprenyada monumental. El Jacob també es nega a anar a veure la mare i a fer acte de presència al tanatori. Aleshores apareix un tercer personatge, l'Alba que en principi sembla un rotllet del Jcob; s'abracen, ballen i al final es posen a dormir junts "només dormir" diu ella... Al final l'Alba resulta que és la promesa del germà del Jacob...
La trama és molt més complicada i força confusa, i sí, els tres personatges són persones que les passen molt putes, però com he dit més amunt jo no m'he acabat de creure res perquè encara ara no sé de on provenia tanta amargor. Al programa de mà hi ha una llarga cita de L'Est del Edèn, d'Steinbeck i no he pogut deixar de comparar, doncs a l'obra del americà els personatges són d'allò més recargolats, amb problemes familiars greus, però me'ls vaig creure del primer a l'últim, cosa que no m'ha passat avui.
També he trobat el text pobre i molt reiteratiu. Hi ha moments que els protagonistes diuen la mateixa frase fins a deu i dotze vegades. Penso que hi altres maneres de mostrar que són gent de pocs recursos intel·lectuals. Em guardaré molt de dir que els actors ho han fet malament, més aviat diria que han fet el que han pogut i que el director Llàtzer García , tot i ser-ne l'autor, tampoc ha pogut fer brillar més el conjunt. Escenografia i il·luminació correctes, molt FlyHard, o sigui amb els recursos justos.
Les quaranta i poques butaques del local plenes, cosa de la qual m'alegro i el públic ha aplaudit força. Avui també hi era aquell que sempre crida bravo i fins i tot ha convençut a un espectador de la grada del davant que s'hi ha afegit; pura empatia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada