Per començar, sarsuela

PER COMENÇAR, SARSUELA

(a la Sala Gran del TNC)

El director del TNC, Xavier Albertí, ha obert la temporada amb un espectacle musical i a la vegada nostàlgic, de revival i reivindicació. L'any passat va ser TAXI... AL TNC —fent un homenatge a les revistes que es feien al Paral·lel— i aquest, PER COMENÇAR, SARSUELA. Sortosament hem pogut tornar a comptar amb la gran directora polonesa  Wanda Pitrowska que ha conduit l'Orquestra de les Glories Catalanes amb mà hàbil i ferma.

Val la pena recordar que la sarsuela va tenir una munió de seguidors entre l'últim terç del segle XIX i la Guerra Civil, quan el país es apagar i es quedà immers en un temps on tot era gris. Albertí, ajudat per Albert Arribas, Lluïsa Cunillé i Josep M. Miró, han fet una selecció de sarsueles catalanes que ens han ofert en versió concert, però...

Això sol hauria estat avorrit o només interessant per quatre entesos, estudiosos i nostàlgics. L'encert ha estat en salpebrar-ho de situacions inversemblants, sàviament intercalades i còmiques. No és habitual que el director de l'orquestra es dirigeixi al públic i digui seriós: "pipí", i tots els músics surtin atropelladament del escenari cap als wàters, arrossegant els instruments. No explicaré els gags perquè no tindria cap gràcia, però si vull dir que Albertí i el seu equip ha muntat una dramatúrgia al voltant del concert, de traca i mocador.

Paral·lelament a això, vull dir que la orquestra —formada per divuit músics— ha sonat molt i molt bé, amb moments que jo qualificaria de brillants. En quant als cantants, nota alta també, amb noms coneguts de l'escena de casa nostra. Antoni Comas (tenor), Begoña Alberdi (soprano), Núria Dardinyà (mezzo) i Xavier Mendoza (baríton). Hi havia un cinquè cantant una mica estrany, negre, però d'un negre de color de gos quan fuig, que aportava la part còmica (impagable Oriol Genís).

Per a mi ha estat una nit inoblidable, un espectacle refrescant i divertit fet amb rigor i una part important de conya, i tots sabem que la conya ben feta no te fronteres... (ara no sé si això anava ben bé així, però ja se m'enten). La Sala Gran quasi plena i el públic ha començat a aplaudir i cridar bravos com feia temps que no ho veia ni ho sentia, tot molt merescut.

P.D. Els ingressos d'aquest espectacle inaugural, com ja es va fer l'any passat, es destinen integrament al projecte socioeducatiu Apropa Cultura. El gobierno del PP intenta ofegar la cultura amb un IVA salvatge —no oblidem que les revistes porno només paguen el 4%—, i els que pateixen aquesta imposició tenen els pebrots i el valor de donar la recaptació en projectes culturals i d'integració. Em trec el barret.