28 de jul. 2015

En un Lugar del Quijote

EN UN LUGAR DEL QUIJOTE
(a la Corrala del Palacio del Caballero de Olmedo)



El setembre del 2013 vaig veure al Poliorama una obra titulada Siglo de Oro, Siglo de Ahora, d'una desconeguda, per mi, companyia anomenada Ron Lalá; vaig quedar al·lucinat. Deu fer un parell de mesos vaig llegir que al Festival de Teatro Clàsico d'Olmedo hi farien la última creació d'aquest grup: En un Lugar del Quijote, o sigui que compra una entrada, un bitllet d'avió i cap a Olmedo, la vila del Caballero. Un viatge llampec perquè l'endemà tenia entrada pel Grec. Us avanço que ha valgut molt la pena.
Els Ron Lalá són com una barreja de Los Luthieres —no en va dos dels seus components són argentins— i Monty Python. Fan un teatre intel·ligent, divertit i irreverent. Agafen els clàssics i els tracten amb respecte però sense cap mena de por; saben que donen per fer-hi conya enginyosa i per  a més. Es fan els propis textos, la música, la posada en escena... s'ho fan tot i bé. M'acabo de treure el bací de barber, que era el que portava el Quixot com a barret o casc).
L'escenografia d'aquest Quijote és una paret feta amb fulls de paper i piles de llibres antics relligats, per terra, llibres que en un moment donat fan de Clavileño. A la dreta una taula on escriu frenètic Cervantes (Juan Cañas). L'autor invoca al barber (Miguel Magdalena) i al capellà (Álvaro Tato) perquè entrin i surtin del relat per tal de guiar al cavaller de la Trista Figura. El Quixot (Íñigo Echevarria) i Sancho (Daniel Rovalher) entren cavalcant, un efecte realista aconseguit només tibant d'unes regnes que porten lligades a un genoll. També tenim un molí de vent contra el que va el Quixot (un ventilador de peu d'aquests de bar cutre). A partir d'aquí els tres actors que no fan ni de Quixot ni de Sancho, fan tots els papers imaginables que surten a la novel·la, el bachiller Sanson Carraasco, el cavaller de la Blanca Luna, el Vizcaíno... —per cert, aquí carlista i del Atleti—. M'estalvio d'explicar la trama, obviament.
La peça camina a un ritme trepidant, sense treva, recitant el text amb autoritat, moltes parts en vers, els actors es mouen per l'escenari amb precisió de ballet seguits per una il·luminació espectacular. Tot ho fan bé? Sí, però a més canten i toquen instruments amb solvència, perquè l'obra també és un musical amb, si no vaig contar malament, la dotzena de cançons. Com diuen al meu poble, talent a punta pala administrat i dirigit per Yayo Cáceres. No m'estranyarà que s'emportin una pila de premis nacionals i internacionals amb aquesta versió lliure de la novel·la de Miguel de Cervantes.
A la Corrala Palacio Caballero de Olmedo no hi cabia ni una agulla i acabada la funció allò s'enfonsava d'aplaudiments i aplaudiments, merescuts, molt merescuts. Ara la pregunta: com un poble de Castilla la Vieja (ho prefereixo a Castilla León) amb 3.759 habitants, pot organitzar un festival d'aquesta naturalesa? Quinze obres de primer nivell en onze dies. Jo de l'entrada de fila 1 centrada en vaig pagar 12,89 + 2,71 d'IVA = 15,60 € Com diuen en castellà, que baje Dios y lo vea.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada