Premis i Càstig

PREMIS I CÀSTIGS

(al Lliure de MOntjuic)

Dins del Festival Grec al Lliure de Montjuic s'hi podrà veure per quatre dies Premis i Càstigs, obra del argentí Ciro Zorzoli feta amb col·laboració de la companyia T de Teatre. La propera temporada el Lliure l'ha inclòs en la seva programació.

Zorzoli, el dramaturg argentí, ha ideat una peça de teatre dins el teatre. Una companyia d'actors fa periòdicament unes sessions de pràctica actoral per tal de desenvolupar el virtuosisme escènic, i aquesta precisa nit admetran públic en la seva sessió. Els assistents veurem com van desenvolupant diferents tècniques: treball amb les mans i altres part del cos, expressions facials: por, fàstic, alegria... Situacions dramàtiques, i així tota mena de situacions en que els mateixos actors fan d'intèrprets i jutges els uns dels altres, i és clar... es creen certes tensions.

Molt bona idea que a partir dels primers quinze minuts ens havien de portar a algun conflicte de pes, però que només ens ha conduït a més exercissis i més pràctiques, i més... fins al avorriment. Hi ha hagut moments divertits, perquè negar-ho, però a la peça li ha faltat múscul i al final s'ha anat diluint en un més del mateix. Cap al final hi ha hagut un petit canvi, quan han representat una mena d'obra que semblava un culebrot sudamericà, una peça  del 1905 del uruguaià Florencio Sánchez titulada Barranca Abajo, on apareixen gauchos i gent d'aquell país. Aquesta part ha sigut força patètica per exagerada.

Em sap greu dir que dels 90 minuts que ha durat la peça, n'hi han sobrat 45, perquè s'ha anat repetint i repetint i repetint. Un altra problema, segons el meu punt de vista, és que T de Teatre és una manera de fer, quasi un tic, i això que funciona a la TV penso que no és aplicable al teatre.

Repeteixo que la idea inicial m'ha semblat bona i com que els queden molts dies fins al octubre en que la portaran a la temporada del Lliure, són a temps de reciclar-la, fer-li algunes reparacions i millorar-la, però això només és la meva modesta opinió.