L'Avar

L'AVAR

(al Teatre Goya)

A la tardor del 2011 vaig veure un Avar a la Salle Richelieu de la Comédie Française a París (http://bit.ly/1OfgoC8). Les comèdies de Molière són divertides, però tremendament exagerades, i si quan en veieu una aquí us sembla que "s'han passat"... doncs no heu vist res. Allà criden, es desesperen, bastonegen als criats, increpen al públic... fan de tot menys moderar-se. No explico això per vantar-me que "una vegada" vaig anar a la Comédie, sinó per fer notar que l'Avar que hem vist avui al Goya ha estat "prudent".

La història és coneguda i no caldrà explicar-la; Harpagon és un dels estereotips que Molière volia criticar: l'home que només viu pels diners, però no en frueix perquè com tots els obsessionats per la riquesa només acaben assolint una fita: ser l'home més ric del cementiri mentre fan desgraciats a la família i el seu entorn.

Josep M Mestres, el director, ha optat per una posada en escena clàssica que penso li ha funcionat molt bé. En una escenografia molt bona de Pep Duran, també clàssica, i un vestuari de Maria Araujo del mateix estil, l'obra ha fluït amb naturalitat dins aquest ambient formal de l'època. A l'arrencada la conversa d'Elisa i Valeri ha xocat una mica, per respectuosa i formal, però així de seguida ens hem adonat per on anirien els trets i penso que ens han ajudat a copsar de la manera que es tractaria la peça.

Joan Pera és una figura força controvertida del teatre català i en català. És un professional de pedra picada, un home que se sap l'ofici com pocs i que s'ha dedicat a un tipus de teatre molt popular, cosa que vol dir que ha fet molt pel teatre, doncs popularitzar aquest art no és poca gesta. Avui el director de càsting l'ha endevinat amb aquesta elecció, perquè l'Avar li ve com anell al dit; aquest patetisme còmic li escau d'allò més, però compte! que ja he sentit veus que es posen la bena abans de la ferida: aguantarà el to i no començarà a fer concessions de cara a la galeria, exagerant alguns passatges i insistint en algunes situacions gracioses? Donem-li la gràcia i confiem en ell. Si ho fa així, penso que tenim espectacle amb èxit i digne per a dies.

De la resta d'actuacions jo en destacaria Òscar Castellví com a Fletxa, i Manuel Dueso com a Mestre Jaume, però en general tots han estat bé en els seus papers. Molière potser ja està una mica superat com a autor, però penso que no s'ha de deixar passar massa temps sense fer-ne algun. Forma part de la història del teatre europeu, i el patrimoni cultural s'ha de cuidar. Avui m'acompanyava una néta meva molt aficionada al teatre, per la que era el primer Molière i s'ho ha passat més que bé.