EL REY
(al Teatre Lliure de Montjuic)
A Madrid, es fan moltes i diversos tipus d'obres
de teatre, com es correspon a una ciutat gran que a més és la capital d'un
estat. Entre els grups importants del que en podríem anomenar teatre
d'avantguarda hi ha el de la companyia Teatro
del Barrio, un projecte impulsat per Alberto San Juan i uns quants
col·legues que entre altres coses pretenen fer política mitjançant la cultura.
Són gent molt potent i estimada pel públic barceloní, i que els responsables
del Teatre Lliure conviden sovint.
El
Rey
és una obra escrita i dirigida per Alberto San Juan, una obra de ficció en que
el protagonista, el personatge central, és un paio anomenat Joan Carles I, un
inútil, un home acabat que pel que sembla ja no serveix a ningú, però no és
l'únic que desfila al llarg de l'obra: Joan de Borbó, Francisco Franco, Sánchez
Ferlosio, Henry Kissinger, Adolfo Suárez, el general Armada o Felipe González
hi surten per explicar el seu paper (galdós) en la història recent. Tots
salvapàtries de pacotilla que més hauria valgut que es dediquessin a la cria de
gallines.
El
Rey
és una obra volgudament exagerada, carregant les tintes al estil del que feien
els bufons a l'edat mitjana. Tres actors —Luis Bermejo, Alberto San Juan i
Guillermo Toledo— han fet més papers que els imaginables, imitant postures,
gestos i veus de manera impecablement àcrata; no han deixat allò que en
castellà en diuen títere con cabeza i
ho han fet amb autoritat.
La peça es fa a l'Espai Lliure,
ell lloc idoni, ja que l'obra necessita de certa intimitat i en un teatre gran
es perdria la mala llet, que en té molta. L'escenografia, del mateix Teatro del Barrio és mínima, pràcticament
només una tron tronat —perdoneu la redundància—, un setial fet caldo, amb les
potes ranques i escorat cap a la dreta. Una il·luminació genial d'Andrés Lima i
Raúl Baena ha donat un to quasi mortuori, amb bona part de l'obra amb focus
contra el públic, feridors... l'he trobat impressionant (m'ha recordat la de Urtain).
No explicaré res del que succeeix
damunt l'escenari perquè aquestes coses explicades les mates, però si vull
citar una frase escrita al programa de mà "a Espanya la construcció de la
ignorància del nostre propi passat és política d'Estat", signat Emilio Silva,
president de l'Asociación para la
Recuperación de la Memopria Histórica. Clavat!!!
Aneu a l'Espai Lliure a veure com
aquests tres craks del teatre de l'altiplà les hi foten sense engaltar, com
diem al meu poble. Algunes coses us faran emprenyar, però us ho passareu molt
bé.
P.D. Curiosament hi ha un
personatge públic que no treu el nas en cap moment de l'obra, i mira que és
sinistre: José María Aznar. Apostaria que han passat d'ell per menysprear-lo,
per ofendre'l, per dir-li que no val ni per això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada