4

4

(al Teatre Principal de Terrassa, dins el TNT)

Avui anem de Festival TNT. Jo de l'autor i director argentí radicat a Espanya Rodrigo García no havia vist mai res. El seu teatre s'ha fet més a Madrid i jo a la capital del regne no hi vaig; és una ciutat que se'm fa incòmode per motius personals que es remunten a quan tenia 18 anys. Per tant aquest 4 que ha estrenat el TNT ha estat el meu desvirgament del seu teatre.

Per no donar massa voltes, avanço que no m'ha agradat gens i que m'he avorrit com un mol·lusc bivalve. M'ha semblat que volia provocar, però això no és tan fàcil, i tot era massa convencional. Avui els espectadors estem molt bregats i hem vist moltes coses; provocar o colpir a l'espectador no és fàcil i en canvi si ho és caure en la tonteria.

Veure un actor que apareix amb una raqueta de tennis i practica contra una paret on hi ha una projecció de la pintura L'Origen du Monde (1866) de Gustave Courbet (el parrús d'una dona, foto de l'encapçalament) no fa bellugar de la cadira ni als meus néts petits. Treure quatre gallines a l'escenari calçades amb sabates ha fet més pena que altra cosa. Les pobres bèsties no es podien ni bellugar i quan un dels actors se n'ha posat una per dins els pantalons —esperava que l'animaló li fes una fel·lació?)— ha estat patètic. Fer sortir a dues nenes de nou anys amb barnús, maquillar-les i pentinar-les per que més tard sortissin a ballar vestides i actuant com a putetes infantils, més que commovedor ha estat desagradable i penso que no ens ha aportat res més que fàstic.

Entre altres coses dos dels actors s'han rebolcat damunt d'una pastilla de sabó gegant mentre un tercer els remullava perquè rellisquessin; han quedat ben galdosos. I jo em pregunto, "era una referència a les soap operas dels anys trenta en que les mestresses de casa es quedaven a la llar mentre els seus homes anaven a treballar"? Per acabar-ho de rematar, al final ens han ofert en directe un festí de cucs que han servit a unes plantes carnívores. Delicadament amb unes pinces anaven col·locant cucs a les "boques" de les plantes, que contentes els atrapaven sense pietat, tot en directe i filmat en càmera de video.

També hi ha hagut moments molt nostrats en que l'obra ha semblat un envelat de festa major de poble, fent pujar públic a ballar damunt l'escenari i incitant als que hem quedat asseguts a les butaques a picar de mans al ritme de la música. Cent per cent Stanislawsky

Com podeu comprovar vaig ben perdut perquè no he entès res del que passava damunt de l'escenari, més aviat m'ha semblat que em prenien la cabellera. El Teatre Principal de Terrassa pràcticament ple i el públic ha reaccionat de manera diversa; des dels que han aplaudit i han cridat entusiastes, fins als que han picat una mica de mans, discretament, allò de per no quedar malament. També hi ha hagut algun tòfol que no ha mogut ni un dit.