L'Aplec del Remei

L'APLEC DEL REMEI

(al TNC)

Déu me'n guardi de prendre mal, però tinc el bon (o mal) costum de dir el que penso i avui parlaré de l'obra que s'estrenarà al TNC i de la que avui he pogut veure la prèvia: L'Aplec del Remei, considerada la primera sarsuela catalana, estrenada el desembre del 1859 i escrita per Josep Anselm Clavé.

Vagi per endavant el meu respecte i admiració per aquest home irrepetible, progressista, patriota, polític, compositor i escriptor, però sobre tot impulsor del moviment associatiu a Catalunya, cosa per la que penso ha passat a la història. De la seva visió i capacitat per organitzar el que es diria "els cors de Clavé" ja s'ha escrit abastament i no sé si s'ha dit tot, però sí al menys molt. Jo em centraré en L'Aplec del Remei que avui ha fet cap al TNC sota la direcció de Wanda Pitrowska, aquest germana polonesa de Xavier Albertí que té totes les meves simpaties.

Pitrowska, segurament furgant en una pila d'arxius, ha recuperat la sarsuela abans esmentada i l'ha posat en escena en format concert. Al TNC s'ha aixecat el teló —sí, avui hi havia teló— i hem vist una escenografia pràcticament buida, però majestuosa: unes parets i unes grades de fusta clara, estil Auditori. Aleshores ha aparegut un personatge, un mitja cerilla de veu escardalenca, que elegant, amb l'abric per damunt les espatlles ens ha fotut un rotllo important sobre Clavé —dic rotllo en el sentit més carinyós possible—. Mentrestant han anat apareixent, de un en un, uns personatges que serien els cantants, malauradament un d'ells cec que s'ha anat fotent cops i topades amb tot cristo, però és clar, si deixes sol al cantant cec, que vols... A continuació han baixat del cel una pila de cadires que han estat ocupades pels components de l'orquestra. Fins aquí tot molt bé. per cert, el mitja cerilla no ha parat en tota l'obra d'entrar i sortir i posar-se per tot arreu, com una mena de Buster Keaton de cine mut.

I doncs? Doncs penso que Clavé com a escriptor i músic era mediocre: sisplau no us llanceu a la meva iugular. Els seus textos son xaronets i la seva música molt justeta. D'acord que ens hem de situar en el moment, però Wagner va néixer una anys abans i... Crec que en l'obra de Clavé s'hi nota la seva falta de formació, doncs es va tenir d'espavilar tot sol des de molt jove i això, possiblement, s'ha notat en la seva obra. L'orquestra s'ha defensat bé, però tan les melodies com els arranjament anaven molt curtets. Els solistes s'han entregat i penso que han donat el millor d'ells mateixos, però si ets un bon tenor i al davant hi tens un Nessun Dorma et pots lluïr, però si t'han repartit una cosa coixa... cagada pastorets.

Demano perdó per parlar així d'un personatge al que admiro com a "agitador cultural", però ja he advertit al principi que dic el que penso; per tant demano perdó si algú se sent ofès per "tocar" a una persona tan estimada per molts i molts catalans, entre ells jo.

Per ser una prèvia, la Sala Gran del TNC estava quasi plena i els aplaudiments s'han fet sentir. Moltes persones han sortit satisfetes, i jo me'n alegro.