CABARET
(al Teatre Kursaal de manresa)
L'anglès Isherwood publicà al 1939 Godbye to Berlin —en català traduït com Adéu a Berlín—, amb sis relats composant una narració amb certa continuitat. L'any 1966 Joe Masteroff va escriure un
llibret per a musical, Fred Ebb va escriure les lletres de les cançons i John Kander*
va fer la partitura: acabava de néixer Cabaret, un dels grans musicals de
Broadway. Bob Fosse ho va rematar l'any 1972 amb la peli del mateix nom. Aquesta
passada setmana Cabaret va estar quatre dies al Teatre Kursaal de Manresa, una
producció arribada de Madrid, de la mà de SOM i dirigida per Jaime Azpilcueta.
L'escenografia d'aquesta producció és molt bona, vistosa, muntada a dos
pisos, amb una orquestra de vuit músics situada al superior que forma una mena
de balconada. Unes escales de cargol laterals també donen bon joc a
l'espectacle. L'obra comença, quasi obligatòriament, amb la presentació que fa
el "mestre de cerimònies" Emcee. Vestit amb frac, la cara
emblanquinada, molt pintat i les formes equívoques (carn o peix?) canta la
típica Willkomenn mentre presenta i
palpa sense manies a les noies. L'obra segueix més o menys el guió de la pel·lícula,
per parlar del que quasi tothom coneix, i no s'escatimen mitjans, doncs d'una
manera molt àgil es van presentant diferents quadres, fent aparèixer i
desaparèixer el tren en que arriba el co-protagonista, l'habitació on viuen ell
i la Sally Bowles, el carrer amb la fruiteria del jueu... Realment ben
executat, però...
El fotut però. Azpilcueta li ha donat un to de sarsuela, i a mi m'ha
grinyolat, i molt. Ja sabem que aquí encara ens falten anys —i possiblement
mitjans— per assolir el nivell que tenen els anglosaxons en teatre musical,
però si a més les obres les tractem amb un cert estil d'allò que a l'altiplà en
diuen castizo, doncs com diem al meu
poble cagada pastorets. Incitar al públic que piqui de mans, braços enlaire,
per acompanyar la cançó, ho he trobat deplorable i que Emcee, baixi al pati de
butaques a fer-se el graciós, reculli una noia i la pugi a l'escenari per
ballar una miqueta ho he trobat patètic, Ja no dic que a continuació, per allò
de la no discriminació, hagi fet al mateix amb un noi. S'ho podien estalviar.
En aquell moment m'ha semblat que estàvem en un bingo; he estat a punt
d'aixecar-me i cridar ¡¡¡linea!!!
(l'espectacle era en castellà).
Les noies i xicots del cor ho han fet bé. L'orquestra ha donal la talla
i ha sonat potent. Emcee al llarg de l'obra s'ha anat esvalotant i al final s'ha
desmarxat, les actuacions dels altres protagonistes eren justetes i la de la Sara
Bowles francament dolenta (i és la protagonista); aquella noia no està
preparada per un musical d'aquesta categoria o tenia mal dia.
S'ha de dir que el Kursaal és un molt bon teatre, amb un escenari
generós que admet perfectament produccions grans d'aquest tipus i amb una visió
perfecte des de qualsevol butaca. Tot i els tiquets a 50€ —no dic que sigui car,
els musicals són molt costosos—, estava ple com un ou i quasi tothom ha aplaudit
molt, de la qual cosa m'alegro.
*El duet Ebb-Kander són també els autors de Chicago, Fosse... quasi
res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada