LA DESAPARICIÓ DE WENDY
(a la Sala Beckett)
En aquests últims dies estem d'homenatges i una inauguració. Els homenatges son
pel Papitu, que si no em confonc aquests dies te tres obres a la cartellera
barcelonina, i la inauguració és la de la Sala Beckett, ja definitivament al
Poble Nou; enhorabona. El local encara no està arreglat del tot —el bar no està
obert— però el més important són les sales. Al juliol ja es va fer un petit avenç
a la sala de dalt, però ara, com diem en català "va en serio" amb
l'obertura de la de baix. La Desaparició de Wendy ha estat l'obra escollida i
l'ha dirigit l'Oriol Broggi.
Aquesta obra ve a ser (és) un homenatge al teatre en tots els sentits;
fins i tot en l'escenografia, del mateix Broggi, doncs ens col·loca una mena de
teatrí dins l'escenari, on s'ha de representar Peter Pan, però... resulta que a
la que apareix l'actor vestit amb malles verdes com el personatge de Matthew
Barrie i obrim les cortines, apareix un decorat... de la Ventafocs. Que ha
passat? El cap de cerimònies (Anguera) fa cridar a l'encarregat i aquest es
justifica dient que amb la poca pasta de que disposava és el millor teló de
fons que ha aconseguit. A partir d'aquí és quan s'aprofita per fotre-ho tot de
potes enlaire; Peter Pan es converteix en "El" ventafocs i els actors
improvisen històries i situacions, des de cantar cançons del Sisa, fins a la
Patum de Berga, records de l'escola de monges i com diuen al meu poble: fot-li
que és de Reus.
Podríem dir que aquesta obra ens vol transportar a quan érem petits,
però a mi se'm deu haver escapat el bus; no m'ha arribat i al final, com es veu
que diuen els del futbol, demanava l'hora. Penso que l'Oriol Broggi l'ha
dirigit bé, l'elenc d'actors han actuat de manera convincent, la posada en
escena era força atractiva, el vestuari vistós... però se m'ha fet pesada, i
això m'ha fet pensar en que l'obra és fluixeta i que ni director ni actors, ni
la resta del equip hi ha pogut fer res.
La Beckett força plena i els aplaudiments m'han semblat tebis, una mica
de compromís. En fi, una vegada acabats els homenatges, esperem que la sala
comenci amb les obres que li han donat nom: de creació i prenent riscos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada