RICARD III

RICARD III

(al Tnc)

          Ahir opinava del paper del TNC i el seu impacte sobre el país; avui toca fer-ho sobre l'obra Ricard III i com s'ha fet aquesta versió. Vagi per endavant que Shakespeare es va inventar aquest personatge abjecte per encàrrec dels Tudor. Aquest rei va existir, però no era tan malparit, i com que és una ficció així ens ho hem de prendre. Us recomano el primer capítol de L'Escurçó Negre, on amb "gran rigor històric" s'explica la trajectòria del rei fins a la batalla de Bosworth.

          Aquesta versió comença amb només el rei en escena, sol, vestit fosc, amb uns ferros ortopèdics a la cama esquerra, el braç inútil, gepa i collarí que li aguanta el cap. Es lamenta d'aquests temps sense guerra en que els cavallers perden el temps en festes i plaers d'alcova. Ell no val per això i la seva deformitat no l'ajuda... Bon començament, els monòlegs del bard són impecables. Van apareixent els diferents personatges, però penso que aquí s'ha acabat l'interès.

          L'escenografia de Lluc Castells i José Novoa és força impactant, freda: vidre i metall. A mi no m'ha aportat res d'interessant, i per a la resta de consideracions em remeto a la meva nota d'ahir en aquest mateix blog. La il·luminació d'Ignasi Camprodon l'he trobar excessivament fosca, però penso que no és criticable, doncs els temps en que passa l'obra ho són molt de foscos. El vestuari de Maria Araujo l'he trobat massa convencional, no s'ha arriscat ni així, i per acabar als crèdits hi consta un responsable de moviment, Oscar Valsecchi, tot i que de moviment n'hi ha hagut molt poc. Tot i així admeto que estar-se palplantat pot ser una idea de moviment en teatre, però en aquest cas m'ha cansat veure tantes estàtues humanes al escenari escoltant com algun dels personatges deia el seu monòleg.

          A partir d'aquesta idea de posada en escena, penso que els actor s'han pogut lluir molt poc, tan els que han fet correctament el seu paper, com els que anaven molt justets —o justetes, per dir-ho com es fa ara en que alguns no saben que en les llegües romàniques el masculí és el genèric—. No he vist cap actuació d'aquelles de recordar, de les de pell de gallina, i al final de les quasi tres hores i mitja, "un cavall, el meu regne per un cavall" l'he trobat patètic, totalment absent de tensió.

          Anem bé TNC? Conec a molts, potser massa aficionats al teatre que es fan la mateixa pregunta. Malalts de teatre que es deixen una part dels seus ingressos per aquest forat que es diu taquilla amb l'esperança de gaudir de la cultura en majúscules. penso que el TNC es mereix repensar el seu futur, una reflexió en profunditat , de la qual el conseller de cultura no en pot ser aliè.

          Com sempre, quasi abans que s'apagués el llum, una part de l'auditori ja estava dempeus aplaudint enardits i cridant bravos desaforats. A la sortida quantitat d'autocars recollien els espectadors. No dic que sigui bo o dolent, i com deia Guillermo Brown, no hago más que hacer constar un hecho.