LUCIS ET UMBRAE
(al TNC)
L'any 1973 es va obrir
al barri de La Ribera de Barcelona la sala de concerts Zeleste al carrer
Argenteria (aleshores Platería). Per
alguns, per a mi, va ser con tocar el cel amb les mans, mai millor dit, doncs
allà hi va néixer un tipus de música anomenada Laietana que era una fusió de
jazz i música autòctona. Els millor músics del moment, molt joves i amb una
gran formació musical hi van passar, Jordi Sabatés entre ells.
Sergi Buka és un
il·lusionista —segons el diccionari una persona que fa jocs d'il·lusió com a
espectacle—. Aquí no em puc estendre tant perquè no hi entenc gens, però el que
fa és realment màgic.
Lucis et Umbrae és el títol d'un
llibre escrit per Athanasius Kircher el 1671 on es descriu per primera vegada
la llanterna màgica. Si a tots aquests elements i afegim uns textos de Victoria
Szpunberg, tenim la funció que s'està fent al TNC dirigit per Xavier
Martínez.
Naturalment els
espectacles amb llanterna màgica no es poden comparar amb el cinema actual,
però si som capaços de situar-nos al segle XVII, l'època de Pourcell, per posar
un músic conegut, ens podem imaginar l'impacte de veure com una imatge lluminosa
apareixia i prenia vida. I per aquí es mou aquest espectacle. Amb Jordi Sabatés
al piano, Buka manipulant la llanterna i Rosa Serra fent de relatora i altres
papers.
La música de
Sabatés la qualificaria d'intensa, obsessiva, repetitiva i fins i tot de percussiva
—si és que aquesta paraula existeix—, però en alguns moments sobtadament es
torna dolça com una noia enamorada i m'ha recordat l'època de la música laietana.
Una Rosa Serra magnífica ens ha explicat, entre altres coses, la història de
tres germanes i un calidoscopi i Buka ens ha projectat imatges amb la
llanterna.
Aquí és on hi ha
hagut, penso jo, el problema; les projeccions han estat massa llargues. Comprenc
que tenen un valor històric important, però un espectacle, i més un de màgic
com aquest, no se li pot trencar el ritme, que fins el moment de les
projeccions era potent, amb sorpreses continuades, explosions i fins i tot ventades
importants. Llàstima; penso que una retallada l'hi hauria anat la mar de bé.
A destacar la
música en directe, els números de màgia calmats, elegants i sorprenents i
l'actuació de la noia, histriònica, expressiva, encantadora i atractiva i, que
a més, canta amb una veu prodigiosa una música gens fàcil.
La Sala Petita a
mitja entrada amb un públic que ha aplaudit amb no massa convenciment. A mi
m'ha agradat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada