SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

(a La Seca)

          Tal com ho diré pot semblar un sacrilegi però és un elogi, i com que jo sóc poc donat a la ortodòxia, no m'ho callo: Shakespeare era un puta, un murri, i quan tocava escriure una comèdia divertida, doncs la feia grossa amb aquella alegria i desimboltura que li donava l'ofici, que en tenia molt d'afegit a la resta de qualitats.

          A més, les seves obres permeten molt diverses interpretacions i si l'adaptador sap on ha de mantenir la fidelitat i on pot estripar, habitualment tenim una obra a recordar. Les Alegres Comares de Windsor, no fa massa adaptada per Marc Rosich i ara aquest Somni acomodat per Adrià Aubert i Ariadna Pastor en son testimonis.

          La trama principal —que no explicaré per no fer-me pesat—es conserva, tot i que alguns personatges no mantenen el gènere, però això és irrellevant, doncs als temps del bard tots els papers el feien homes.

          És una obra d'amors i embolics, de persones i follets, de somnis i fantasies i per acabar-ho d'arrodonir el "pàjaru" del William es treu de la mànega una mena de Deus Ex Machina en forma d'elixir, un pensament d'amor que ho trastoca tot, i aleshores venen Els Pirates i en un moment d'inspiració —ja fa temps que l'arrosseguen— ho acaben de capgirar tot i munten un sidral de molta categoria, un pollastre d'aquells de descollonar-se de riure.

          L'escenografia és d'allò més senzill: res. Només hi ha la tarima elevada perquè el públic ho vegi millor, sí? Doncs no. A mida que avança l'obra ens adonem que hi ha uns escotillons per on hi entra i surt de tot: fum, follets, Puck... i és un no parar, perquè la peça està muntada d'una manera tan dinàmica que els set intèrprets no paren d'anar amunt i avall, córrer pel voltant de la tarima, entrar i sortir per aquestes trapes... Són una companyia jove i no han estalviat esforços.

          I el vestuari? El vestuari és de traca i mocador. Mentre els actors fan de "persones" vestits de carrer, tirant a cutre, però quan surten els follets la cosa esclata. Una mena de monos ajustats, de calça curta, tela de lluentons i escot palabra de honor, tan per les dones com per els homes. Al cap uns capells de plomes blanques i capelines del mateix material, que segons com semblava El llac Dels Cignes, versió Mariinski de Petersburg. Felicitats a Maria Albadalejo.

          Una de les llicències més importants que s'han pres Els Pirates és canviar l'obra teatral a representar durant les festes, canviant Píram i Tisbe, una obra clàssica d'amor prohibit, per Romeu i Julieta. Com que no hi ha pressupost —la subvenció no ha arribat— de balcó en fa una actriu. Aquí aprofiten per fer una paròdia del teatre compromès, buscant segones lectures, el compromís amb les classes més desafovorides..., en fi, teatre de reivindicació. Només amb aquesta mostra ja us podeu imaginar per on va el tema...

          M'està sortint una ressenya molt dispersa, però és que no sé com ordenar la quantitat de bestieses enginyoses que ens van servir. Cançons amb música en directe, coreografies, conya continuada... El divendres al que feia d'ase de tan divertimento li van saltar les dents postisses a la falda d'una amiga meva que seia a la primera fila... us ho imagineu?

          L'Adrià Aubert i l'Ariadna Pastor han fet una adaptació que, respectant el fil de l'obra, ha permès jugar-hi a cuit-amagar tot i mantenir moltes parts fil per randa seguint la traducció del Salvador Oliva.

          Aneu-hi, no us la perdeu. Jo si trobo un forat hi tornaré amb els meus néts grans. Vull que vegin que als clàssics com Shakespeare, se'ls pot interpretar de moltes maneres.