7 de jul. 2018

KINGDOM

KINGDOM
(al Teatre Lliure)




          El teatre de text s'ha estat fent al llarg d'anys i panys. Els tres grans dramaturgs de l'antiga Atenes: Sòfocles, Èsquil i Eurípides, nascuts al entorn del 500 A.C. ens van deixar peces magnífiques on es deia el text solemnement. Aquesta manera de fer va continuar al llarg de molts anys, però últimament el teatre, sortosament, ha evolucionat donant entrada a diferents maneres de fer: absurd, teatre físic, d'objectes...
          L'Agrupación Señor Serrano, nascuda a Barcelona l'any 2006 fa un teatre molt específic utilitzant tecnologia actual, podria ser teatre d'objectes, però que sempre acaba projectat en una gran pantalla. Joguines de basar xinès, madelmans, gominoles, ninotets, plantes artificials... que van movent per taules grans, son filmats i projectats. Acostuma a ser teatre de denúncia sota l'aspecte de ser un joc: A House in Asia, Birdie...
          La pregunta important és quan de temps poden fer aquest tipus de teatre sense repetir-se, quan arribaran a la fi de cicle? Sempre he sigut admirador dels Serrano i sempre m'he preguntat quan esgotarien el seu filó. Una companyia teatral de text pot fer un Sòfocles, un Lope de Vega, un Shakespeare, un Rostand, un Ibsen i continuar amb un Mamet, i així anar explicant el que els autors han escrit, però penso que els Serrano ho tenen més fotut.
          Després de veure Kingdom, la seva última creació he pensat que potser han arribat al final del cicle. La peça ha començat bé, però de seguida s'ha perdut (al meu entendre), i em sap greu dir-ho, però és el que he percebut. Mantenen un bon nivell d'actuacions i d'idees (fins i tot alguna de bomber), però em penso que han navegat, en el sentit de fer-ho sense rumb. La llarga dansa final que no he sabut aclarir si era un homenatge a una pila de King Kongs o una ritual maorí de'aquelles que fan abans de començar un partit de no sé què (sóc un ingnorant en esports), m'ha semblat patètica. Llàstima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada