21 d’oct. 2018

LA IRA DE NARCISO

LA IRA DE NARCISO
(a la Badabadoc)




          La Badabadoc (mira que el nom arriba a ser maco) és una petita sala de Gràcia que s'ha especialitzat en teatre argentí. Aclareixo que a Catalunya quan  alguns diem teatre argentí també hi incloem l'uruguaià; deu ser cosa de l'ADN estalviador. Sé que aquesta ressenya arriba tard perquè em sembla que l'obra ja ha caigut o cau avui de la cartellera.
          La Ira De Narciso, del ar..., perdò, uruguaià Sergio Blanco és una mena de thriller psicològic on el protagonista, el mateix autor, relata el que li va passar quan va anar a donar una conferència a Lubliana sobre Narcís i només d'arribar a l'hotel busca a Gindr (pagina de contactes homosexuals) un xicot per passa una estona (follar). L'endemà s'adona que a la moqueta hi ha unes sospitoses taques del que sembla sang; i a la paret, i a la banyera...
          Tensió! però tensió enganyosa perquè fins i tots als hotels més cutres netegen les habitacions. A partir d'aquí l'autor desenvolupa tot un ventall de situacions, trobades repetides amb la parella de la primera nit, incapacitat de quadrar la conferència que ha de donar, flashbacks...
          Tot i que penso que l'obra està plena de forats i més de quatre incongruències, és tremendament atractiva i t'atrapa. Com s'ho fa? Ah! el verbo argentí (ni que sigui uruguaià). La peça està molt ben escrita i magníficament interpretada per Gerardo Otero sota la direcció de Corina Fiorillo i per a mi un dels atractius ha estat que Otero a més d'actuar ha fet de tècnic de llums i de so, una mena de Juan Palomo, però no perquè aquell dia els tècnics tinguessin festa o haguessin contactat amb Gindr; tot perfectament estudiat, i el moviment d'anar cap a l'ordenador i canviar els llums, i posar certa música, o engegar alguna projecció, li ha donat, o a mi m'ha donat, una impressió de dinàmica extraordinària.
          Al final la peça fa una pirueta que no desvetllaré. No vull quedar com un crític aficionat que en els mentideros anomenen Bob Spoiler. Acabo, peça molt interessant, típica de la Badabadoc que ja està agafant un posicionament en el teatre que es fa a Barcelona. Felicitats Guada i companyia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada