ESTAT DECEPCIO
(a la Sala FlyHard)
Entrem a la FlyHard
i ens trobem la sala partida per la meitat per una bastida; òndia, com si els
hi sobrés espai. Estructura de ferro, taulons.... Estan fent reparacions i no
ens han avisat? No, fan una obra, però de les de teatre, no allò que en diuen
"fer obres". I la bastida que hi fot? Doncs de tot: de cotxe de la
policia, de sala de reunions d'un bufet d'advocats, de cel·la d'una comissaria
de policia i fins i tot... de bastida d'una obra, quan realisme!, ves quines coses.
La Carla
Torres és una dramaturga i directora de teatre que ens ha ofert aquesta
obra "social" i de
"denúncia". Segur? Sí. Guerra contra la corrupció, amunt els punys!
Bé... això sembla a primera instància, però...
A veure; a la
universitat hi ha moguda. Els estudiants de no sé quina facultat s'han tancat i
demanen... denuncien... bé, el que sigui amb contundència, no nos moverán. Però les coses es compliquen, els piolins entren i
la majoria d'estudiants es caga a les calces. Ha arribat el moment de pirar i dues
amigues decideixen fer-ho despenjant-se per una bastida d'obres que hi ha a la
part del darrere. Quan arriben a terra les trinquen perquè ha passat alguna
cosa. Les dues idealistes fan cap al cuartelillo
dels maderos. Mal rotllo, però no per
les dues, doncs una és filla d'una magistrada de l'audiència...
A partir
d'aquí Carla Torres juga amb tot, començant pel públic, i a fe que juga molt bé
les seves cartes, perquè hi ha un moment que sembla que l'obra tirarà cap a un
teatre "seriós" i reivindicatiu, però ca... la molt punyetera ens fa
anar per allà on vol i al damunt fent conya, perquè l'obra comença a caminar cap
a uns verals, que deunidó.
Conclusió una
obra divertida, àgil i desenfrenada. Hi ha moments que hi tal merder, que quasi
no s'entén res del que diuen. Altres realment brillants, com quan els advocats
del despatx de la defensa "treballen", o quan els piolins parlen de
com es depilen els baixos; guillette, cera tèbia...?
Molt bona escenografia
d'Anna Tantull. D'entrada sembla que pot molestar la sala partida amb aquella
andròmina però de seguida t'adones que "la bèstia" donarà molt de
joc. Si aquí hi afegim que el moviment escènic és de la Vero Cendoya —recordeu Broken Heart Story de la mateixa autora a
l'Atrium?—, doncs no cal dir res més. Molt bones actuacions dels cinc
intèrprets, i m'agradaria destacar una cosa: al Xavi Gardés l'hem vist
despatxar moltes entrades a la Fly, i fins tot fer algun paper de maldito en alguna obra, però avui s'ha
pogut esplaiar a gust; felicitats!
Aneu a la
Fly, no us la perdeu. Us farà reflexionar una mica i, molt important, us ho
passareu molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada