UN UOMO DA BRUCIARE

UN UOMO DA BRUCIARE

(Opinió)

          L'any 1962 els germans Taviani van fer la pel·lícula Un uomo da bruciare (Un home a cremar), una peli política com tantes d'ells. Penso que a Catalunya ha arribat el moment de cremar-ne un, simbòlicament, no a la foguera havent estat prèviament torturar i fent-li besar crucifixos: el conseller Buch. Em sap greu per a ell, però no ha estat massa hàbil en la seva gestió i podria fer un últim servei a Catalunya. Faig un incís.

          Lamentablement cada vegada es veuen més imatges d'actuacions de la nostra policia que fan avergonyir. Quan es va aconseguir aquest  traspàs de competències, a Madrid —concepte, no ciutat, gràcies Iu Forn— no els va fer cap gràcia que un cos armat depengués del govern català, cap. Estratègia per contrarestar aquell "disbarat"? Infiltrar policies, guàrdia civils i addictes al franquisme dins el cos. A més el sou era millor que a les forces de seguretat espanyoles, o sigui que com diuen en castellà miel sobre hojuelas.

          Torno al tema. I quin últim servei li demanaria al Sr. Buch? Doncs cremar-se, així, directament. A veure, a veure... ja he dit que a la foguera no. Cremar-se seria fer d'home dolent i expedientar, despatxar, relegar a tots aquests mossos que estan sota sospita, com el comandament de la Brimo Carles Hernández, el que té un currículum preciós, espectacular, a qui atrapen atonyinant amb una porra extensible, eina de treball no permesa en un dispositiu d'ordre públic.

          Sé que no és agradable, però començar a fer feina de despatx, expedientar i despatxar ipso facto impresentables com el de la Brimo, suspendre de feina i sou a uns quants altres, traslladar a vigilar moviments sospitosos a La Pica d'Estats, al final de la Vall Ferrera a uns quants més i finalment, per la resta d'impresentables, una feina cabdal: enviar-los en torn de nit a cagar a la via, que com tothom sap és cabdal per la mobilitat, especialment si parlem del servei de Rodalia.

          No és una feina agradable fer d'home dolent quan es tracte de recursos humans. Presumiblement una part d'aquests moviments acabarien als tribunals, però a la velocitat que van ens deslliuraríem per una bona temporada d'una colla d'indesitjables i obtindríem dues coses; guanyar temps i tenir un cos més net.

          A continuació al conseller Buch se'l faria dimitir o dimitiria dels seus càrrecs, se li buscaria una feina i quan siguem una república independent el podríem honorar pels serveis prestats. Acabo retornant a una altra pel·lícula, aquesta fluixeta però amb un títol que em convé: Curled (1996) —en castellà Tu mata que nosotras limpiamos la sangre, no es va traduïr al català—. Suposo que se m'enten.

          Qwerty