PASSIÓ SEGONS SANT LLUC, TELEMANN

PASSIÓ SEGONS SANT LLUC

(a la basílica de Satna Maria d'Igualada)

          Quan a Georg Philipp Telemann l'any 1721 li van oferir el càrrec de director musical del Johanneum de Hamburg i de les cinc esglésies més grans de la ciutat, contractualment quedava obligat a composar una passió cada any. El que ningú s'imaginava és que viuria fins als 86 anys, cosa insòlit per als nascuts al segle XVII, i ell complidor en va composar 50... de passions; vaja, com si les escrivís amb la punta del pito.

          Avui, a la basílica de Santa Maria d'Igualada hem pogut gaudir de la Passió Segons Sant Lluc del 1744 de l'esmentat autor, gràcies a aquests concerts que la Coral Mixta d'Igualada ofereix per Setmana Santa.

          Com a breu apunt històric, dir que aquesta coral va ser fundada per Joan Just, l'enyorat per mi mestre Just, l'any 1955. Ho recordo perfectament perquè la meva germana Carola hi va tocar l'harmònium en un dels concerts inaugurals en que van interpretar El Messies de Händel.

          Les passions són unes cantates de cor i orquestra on es relata la passió i mort de Jesucrist, habitualment amb orquestra, cor mixta i solistes en els rols d'Evangelista, Maria i Jesús..., a més d'altres papers menors com Centurió, Lladre, Soldat, Criada i d'altres.

          Avui "la cosa"  ha anat a càrrec de la Coral Mixta d'Igualada, la Canigó de Vic i l'Orquestra de Cambra Terrassa 48, un luxe, amb una pila d'intèrprets que quasi no cabien a la zona de l'altar de la basílica on, entusiastes, tots han donat el millor que tenien per oferir, i haig de dir que quan hi ha passió, i ara no em refereixo a la mort del messies, sinó a l'emoció molt forta d'un grup que ho dona tot, es nota, i molt, t'arriba al cor passant per l'estómac i descansant al cervell. Allò que se'n diu "no cal demanar-ne més".

          Aquest tipus d'obres corals tenen una estructura determinada: simplificant-ho molt unes parts recitatives amb un baix continu executades pels solistes i unes parts corals on es dispara l'adrenalina. Les parts recitatives són, per a mi, les menys brillants, però necessàries i requereixen de solistes de categoria i avui hem estat ben servits. Jo em declaro fervorós de les veus greus, i potser per això m'ha destacat la del baríton Joan Garcia-Gomà. Els meus tenors preferits sempre han estat els que "baritonejaven", com Pavarotti o Plàcido Domingo. Això no vol dir que el tenor d'avui, Jordi Casanova hagi estat molt a l'altura. La sorpresa per a mi ha estat la soprano Ulrike Haller; em passa el mateix que amb els homes i aquesta cantant, amb una veu tirant a mezzo m'ha deixat garratibat. Molt bona direcció d'Alfred Cañamero, que a més de dirigir balla, i això trasmet un entusiasme contagiós.

          El públic que omplia de gom a gom Santa Maria, fins i tot gent com jo que només entrem a les esglésies de turista, per anar a concerts o enterrament, ha sortit entusiasmada. Forts aplaudiments fins a forçar un bis i a la sortida comentaris favorables a dojo. Ara fins l'any que ve, esperant el proper concert de Setmana Santa. Ah! i un deu per al públic que no ha deixat sentir ni una tos.