LA MORT I LA MORT D'EN QUINCAS BRAM D'AIGUA
(a la Sala Atrium)
Com va dir el gran Vinicius de Moraes A morte e a morte
de Quincas Berro Dágua, és la millor novel·la curta de la literatura
brasilera. Com que no m’he llegit totes les novel·les curtes brasileres no puc
ser tan contundent, però sí que diré que és extraordinària. I aleshores Joan M.
Albinyana i Òscar Muñoz l’agafen i a partir de la traducció de Gabriel Sampol en
fan l’adaptació teatral i se’n surten més que bé, i ara ja tenim una molt bona
novel·la curta i una peça teatral realment brillant. Som feliços.
Però qui era en Quincas Bram d’Aigua? Ens hem de remuntar
enrere, perquè abans era Joaquim Soares da Cunha, funcionari honorable de bona
família i molt respectat, però la vida dona moltes voltes i de vegades es fan
bogeries... i aquell pare de família modèlic es va convertir en Quincas,
jugador i bevedor només de cachaça, fins el punt que un dia —per error— li van
servir un vas d’aigua, que instantàniament va escopir fent un crit bestial, un bram
esgarrifós. Des d’aquell moment es convertí en Quincas Bram d’Aigua.
La família el considerà mort doncs ells, gent respectable se
n’avergonyien, però Quincas es morí més vegades... i m’aturo.
L’escenografia és molt bona i absolutament simple. El entrar
a la petita sala Atrium ens trobem amb un cadafal que ocupa quasi tot l’escenari.
Al damunt un taüt i a dins el mort. Silenci.
La peça és un monòleg en que el propi mort (extraordinari
Òscar Muñoz) ens fa de relator, fent tota mena de papers canviant veus i
utilitzant girs entre el català i el portuguès brasiler, sense oblidar argot de
barri baix. I així, frenèticament anem avançant cap a les morts definitives.
Joan M. Albinyana, director, i Òscar Muñoz, actor, n’han fet
una adaptació atrevida que penso els ha sortit rodona i manté la mateixa frescor
i a voltes la tendresa que el llibre. Com ja he dit molt bona actuació del
intèrpret i excel·lent direcció del realitzador. Us recomano que l’aneu a
veure, tot i que em penso que ja està a punt de desaparèixer de la cartellera,
de moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada