ESPERANT GODOT

ESPERANT GODOT

(a la Sala Beckett)

Penso que amb el Godot que s’està fen a la Beckett s’han comès alguns errors. Començo pel primer, la traducció del títol En Attendant Godot en la versió original. El pronom En ens avança que parlarem del que “està passant mentre” esperem aquest personatge, no que “només” l’estem esperant fent qualsevol cosa, com tallar-nos les ungles sense pensar en res. Tot Esperant Godot, penso que és la traducció correcte, com ho va fer Pere Quart en l’edició publicada el 1960 en català. Tot, com mentre, dona la idea exacte que en francès expressa en.

Fa poc en la ressenya que vaig fer de The Becket`s Ladies, també aquests dies al mateix teatre, vaig exposar que en penso de Samuel Beckett, un teatre que m’interessa poc, però necessari. El Godot és la que més m’ha agradat de les que he vist, però aquesta versió se m’ha fet pesada. Potser és l’edat, com em va dir una crítica professional una vegada, però hi he trobat unes intervencions que m’han semblat poc ajustades, entre altres coses —apart del títol— la cerca del ji, ji, ji i el ja, ja, ja. Si no estava buscat, el resultat ha estat el mateix. En certs moments, per les riallades ostentoses de part de cert públic —per bona part del públic—, semblava una comèdia dels Marx (els germans), i no; la peça no és una comedieta. Cites com estar a l’Empordanet, “però això sembla l’Empordabrut”, m’han semblat molt pobres.

Una altra cosa que voldria dir amb tot el respecte i fins i tot des de l’estimació, és que Pol López hauria de tenir cura de la dicció. Penso que de mica en mica està agafant un biaix “marca de la casa” però que el perjudica i me l’allunya de American Buffalo o Ivan I Els Gossos, per citar alguna obra memorable. Quedi constància que només és la meva opinió.

La posada en escena m’ha semblat molt correcte, molt Godot, tancar l’obra dins una caixa com una televisió bé, però no m’ha aportat res especial i direcció i interpretacions a l’altura del que acabo de comentar.

Q