EL FOYER DEL LICEU
(Opinió)
Volia fer la ressenya de l’òpera
de cambra Diàlegs de Tirant e Carmesina, però abans vull fer una reflexió sobre
el local on s’ha fet la representació: el Gran Teatre del Liceu; bé, el Foyer,
allà on els habituals es prenen una copa abans i durant els entreactes de les
representacions, o alguns espectadors escolten les explicacions que es dona
algun expert just abans d’aixecar el teló.
El Foyer com a bar és
correcte; n’he vist de més acollidors, però també de més acollonidors (en el
sentit de que fan por). Com a lloc on
donar conferències és absolutament millorable, doncs mentre el conferenciant (habitualment
penso que ho fan molt bé) ens il·lustra s’han d’escoltar sorolls de bar remors
de culleretes contra platets, on només hi falta la remor de fitxes de dominó
damunt una taula de marbre o algú que canti “les quaranta”. Com a local on
representar obres de cambra és impresentable. No té cap qualitat com a sala de
teatre. Cadires incòmodes per aguantar una òpera, terra absolutament pla; a
partir de la tercera fila desitjaries decapitar els espectadors de les files
anteriors...
I jo em pregunto ¿un teatre
modern com és el Liceu, pràcticament del segle XXI, després de la reconstrucció
no hauria de tenir una sala “petita” en condicions com la del Petit Palau per
fer-hi representacions de petit format?
Soc dels que penso que la
reconstrucció del Liceu va ser un absolut despropòsit. Mantenir l’antiga
estructura en ferradura que condemna a una pila de butaques a no veure res:
sense visió vol dir no veure “una merda”, em va semblar un disbarat. Es podien
emmirallar en el Barbican de Londres, teatre gran on no hi ha ni una butaca
“per pobres”. Tècnicament el Liceu és uns teatre molt ben equipat, on es poden
programar diferents òperes gràcies a un sistema d’ascensors complicat... però a
l’espectador el que l’interessa és “veure” la obra perquè, no ens oblidem de
que una òpera és teatre, no un concert on anem a “escoltar”; a la òpera hi anem
a “veure” amb tots els sentits.
Em centro perquè reconec que me
n’he anat d’una cosa a l’altra. Conclouré dient que alguns hauríem agraït molt
anar sa l’Espai Lliure de Montjuic (per exemple) a veure aquest Tirant. Una
mica menys de dues-centes butaques còmodes, bones condicions, grada ben
escalonada. Forma part de l’equipament cultural de la ciutat, és tan o més
estimat que el Liceu...
Callo perquè començaria a dir
disbarats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada