blocdenkbrota

GANG BANG

( a la Sala Tallers del TNC)

          Jo aquesta obra no l’hauria d’haver anat a veure, però ho he fet i sé perfectament de qui és la culpa; bé, la culpa és meva, però influenciat pel senyor Mirò i Ardèvol. Cony de domòcrata-cristians!

          M’explico. Abans de ser estrenada aquest senyor que he esmentat va muntar un sidral considerable demanant que es prohibís, que tractava de la visita del pontífex a la Sagrada Família de Barcelona i passava en una mena de bordell o bar d’homosexuals (maricons). Però aquest personatge tan ben intencionat que vetlla per la nostra salut moral perquè es pensa que encara estem a la preadolescència es veu que ni se la havia llegit. Bravo! Total que creant l’efecte contrari del pretès va muntar una campanya publicitària tal, que em vaig afanyar a comprar l’entrada, no fos cas que em quedés sense. Gràcies Miró! Avui hi he anat. La sala Tallers plena i el públic expectant; com ens agrada el morbo!

          La obra: dura una hora i cinquanta minuts, massa per un text que es podia resoldre en uns dos o tres, inclòs un entreacte. L’únic adjectiu que se m’acut per valorar-la no és un adjectiu, és un substantiu: cagarro. Sí, l’obra és un cagarro; és dolenta amb ganes i d’un mal gust que impressiona. I els actors? Doncs pobrets, nou professionals que feien el que podien, passejant-se quasi dues hores en calçotets, patètics, fent veure que practicaven sexe oral a dojo. L’escenografia era l’únic que s’aguantava, però de sobte s’ha sentit un gran xivarri, s’han tancat els llums per un moment i representa que ha caigut una de les torres de la Sagrada Família i ha aparegut per un lateral de l’escenari una mena de teló dels pastorets amb el que representava un tros de torre, “trencadís” inclòs; commevedor.

          Mentre tornava capcot cap a casa em feia una pregunta al més pur estil Hamlet: “però qui cony t’ha enredat, Ribaudí?”