L'ANY QUE VE SERÀ MILLOR

L'ANY QUE VE SERÀ MILLOR

(Teatre a la Sala Villarroel)

Si voleu passar una nit divertida, aneu a La Villarroel a veure aquesta funció, que en paraules de la Carol López, autora al 25%, “no és una obra de teatre; no té principi, nus ni desenllaç: és un espectacle”.

Hi estic absolutament d’acord. Junt amb la Marta Buchaca, la Mercè Sarrias i la Victòria Szpunberg han escrit a vuit mans una hora i mitja de reflexions, monòlegs, pensaments, queixes i fins i tot algun número musical que fa que el temps et passi bufant (i rient).

“La vida és molt xunga”, admeten els personatges, quatre noies putejades per la feina, les que en tenen, els nòvios, les que en tenen i les que no en tenen igualment putejades per la seva manca. És un encadenament de situacions divertides.

Nota alta per la directora, Mercè Vila Godoy, doncs no és fàcil que una obra d’aquesta naturalesa, amb tanta conya, no es desmarxi i acabi fora de control. Bé, hi ha un gran descontrol, però absolutament controlat (espero que s’entengui).

Un altra punt que crec que està molt ben treballat és el bilingüisme. Sempre he cregut que la gent que tenim la sort de ser bilingües tenim un tresor. Qui no ha jugat de petit a cow boys i al que l’hi ha tocat fer d’indi ha parlat en castellà? (que ningú m’interpreti malament). Doncs aquí han utilitzat les dues llengües rebé dient castellanades en català i catalanades en castellà i part del text en un idioma i l’altra.

Un altra encert ha estat el càsting. Jo no coneixia cap de les quatre actrius, o no les recordava perquè no s’han vist massa per l’escena barcelonina i veure cares noves és molt refrescant, especialment en aquest papers que no son dramàtics.

La Villarroel plena a vessar i el públic arrancant-se en aplaudiments tan a mitja obra com al acabar. Tothom semblava sortir molt satisfet.