PSC

PSC

(Opinió)

Benvinguts al desert. La travessia serà llarga, penosa i l’haureu d’afrontar tot i saber que teniu poca aigua a la cantimplora, però no us queda més remei que començar a caminar i tirar endavant: vosaltres us ho vàreu buscar. Sí que us vull advertir que les travessies de desert són molt punyeteres, per no dir cabrones, i gens aptes per a incompetents, però com deia el meu avi, no hi ha més cera que la que crema. Una altra advertència, si quan esteu caminant sota el sol implacable de la planura, arrossegant els peus per la sorra, morts de solitud, set i cansament, us sembla veure miratges, no en feu cas; continueu de manera implacable cap el destí que us heu traçat que, tot i dolent, és el vostre projecte. Us semblarà veure de tot: oasis amb fonts d’aigua fresca, palmeres mogudes per brises marines que us ofereixen ombra, imatges d’en Pallach com a enormes hologrames... tot fals. Res és el que sembla; esteu fotuts de veritat.

Intentareu consolar-vos pensant que va anar de poc que guanyés la Chacón, catalana, del PSC... Un altra miratge, també és fals, o sigui que cordeu-vos les xiruques i no perdeu més temps. Quan més aviat us hi poseu, abans acabareu amb aquest calvari, que serà llarg.

Ai... si en contes de vendre’s el partit al PSOE l’haguéssiu conservat com a PSC, o sigui de Catalunya... Amb 25 seients al parlament de Madrit (concepte, com diu l’Iu Forn) que n’hauríeu pogut fer de coses pel país, però lamentar-se no serveix de res i ara ja és tard. Au, brillo! que quan més tardeu a caminar, més tard arribareu.