Avaria

AVARIA

(a la Sala Beckett)

No, no, no us confongueu, no és el títol de cap obra de teatre, és la performance que hem tingut aquesta nit a la Sala Beckett. La Fecsa ens ha donat per allà on s’aguanten les ampolles i ens ha obsequiat amb una avaria elèctrica de llarga durada: plis plas i a les fosques.

Cagu’m sant nicolau pistoler! aquest és un país desgraciat. Quanta raó tenia aquell vell himne feixista titulat Cara al Sol, en aquella estrofa tan sentida que deia:

Volverá a lucir la primavera

Tornarem a anar de cul per terra

Ahir no anava el servei de Rodalies de Renfe, avui una part del barri de Gràcia s’ha quedat a les fosques... I demà? Demà ens apujaran l’IVA, trauran l’exempció per la compra del primer habitatge, allargaran l’edat de jubilació... tranquils que sens dubte de teatre en tindrem per donar i per vendre, en el ben entès que serà d’aquella mena de teatre tan espanyol i de la villa y corte que en deien de enredo, on un personatge amb prestància i gran desvergonyiment deia una cosa que a continuació resultava ser a l’inrevés.

La Beckett plena, però ningú ha aplaudit. La performance no ha agradat; redéu, que en som d'exigents!