26 de jul. 2012

The Master and Margarita

THE MASTER AND MARGARITA
(al Teatre Lliure, dins el Grec)





Quan Bulgàkov va escriure i reescriure aquesta novel·la, dubto que s’imaginés que hi podria haver un eixelebrat que la passaria al teatre, però no coneixia a McBurney, aquest anglès escriptor, actor i principalment director. Avui, al Lliure, hem vist una obra mestra basada en una altra obra mestra. Fa poc dies, en aquest bloc, comentava la novel·la i em preguntava quines parts de l’obra n’agafaria per l’adaptació. Doncs aquesta espècie de geni li hi ha fet cabre tota, d’una manera magistral, en 100 minuts.
M’estalvio d’explicar l’argument, només diré que passa als anys 30 a Moscou, i a la vegada a l’any 1 a Jerusalem i els seus protagonistes, a més del Mestre i la Margarita, són Ponç Pilats, Jesús i Woland, el dimoni que, curiosament, és qui ens ensenya el que és la compassió.
La posada en escena és espectacular. En un escenari buit amb el terra lleugerament inclinat es van succeint a velocitat endimoniada (mai millor dit) escenes i situacions, que a base de pocs elements que de vegades descendeixen del cel i altres mouen els mateixos actors, et transporten allà on el director vol: el carrer de Moscú on circula un tramvia, el sanatori dels afores, el teatre Varieté o la cambra dels amants.
Un altra element decisiu ha estat la utilització del video, aquest giny que a vegades molesta perquè en algunes obres s’hi fica amb calçador. Aquí és fonamental i jo no he vist mai (i no sé si tornaré a veure) la qualitat i creativitat amb que s’ha fet servir. Per exemple quan la Margarita, gràcies a un ungüent, vola sobre Moscou, no s’ha fet una filmació tipus Superman, si no que es fan servir unes imatges de la ciutat passades a gran velocitat que es sobreposen a l’actriu nua, estirada a terra i donen la impressió de vol.
La il·luminació d’una qualitat increïble, sincronitzada a la perfecció amb un so fantàstic, acaba de donar l’ambient adequat. I els actors? Doncs ho han fet tan bé que quasi ni es notava en un conjunt tan perfecte on també ha destacat tot el moviment coreogràfic amb moments que eren pur ballet. Seriem garrepes si al Sr. Simon McBurney només li donéssim un excel·lent perquè un muntatge així només es pot fer a base de molt talent, inclòs el de fer-se amb un equip com el que té.
La Puigserver plena a vessar. Avui, dia d’estrena, el que no hi era (em refereixo al món del teatre) és perquè tenia funció o està mort. Aplaudiments i bravos fins a l’extenuació. Sort hem tingut de poder veure aquest muntatge abans que els mandataris del PP, tan complidors de les seves promeses electorals, hagin donat pel sac a la cultura apujant l’IVA com si anar al teatre fos el mateix que comprar-se un Ferrari. Angelets...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada