Amfitrió 38

AMFITRIÓ 38

(al Teatre Akadèmia)

Plaute va ser un comediògraf llatí nascut el segle III a.C. i entre les moltes obres que va escriure en va fer una de mitològica basada en la llegenda grega en que Júpiter, atret per Alcmena, la dona d’Amfitrió, pren l’aparença del marit per allitar-se amb la bella esposa. Els déus grecs eren uns sigaletes i feien tota mena de trampes per sucar.

Jean Giraudoux (La Folle de Chaillot) era un dramaturg francès nascut a finals del segle XIX i com altres autors de la seva època –Sartre, Camus, Cocteau– va reescriure temes mitològics adaptant-los a la seva època amb millor o pitjor fortuna. Amfitrió 38 n’és una d’elles, i això és el que he vist aquesta nit al Teatre Akadèmia, sala que s’ha reobert fa poc després de dos anys de tancament per superar problemes estructurals.

De fet no tinc massa clar perquè Giraudoux la tornà a escriure ja que l’obra difereix ben poc de la original. Els personatges són els mateixos: Júpiter, Mercuri, Amfitrió, Alcmena, Sòsia... i la trama és pràcticament igual: suplantació, col·laboració de Mercuri, passada per la pedra d’Alcmena... El que més m’ha agradat és la posada en escena. El local de l’Akadèmia dóna per a molt per la seva estructura peculiar i l’han sabut aprofitar; la il·luminació també molt adequada, però l’obra...

               L’he trobat excessivament exagerada i massa sovint cridanera. Hi ha moments en que no saps si l’obra és surrealista, irònica o se’ls en anat de les mans. De tot l’elenc la que millor se’n surt és Agnès Llobet (Alcmena). També l’he trobat massa llarga, dues hores trenta minuts. El vestuari no l’he acabat d’entendre, apart de la moda que els actors es passegin part de l’obra en calçotets. Poc públic, unes 20 persones.