Mcbth

MCBTH

(A la Sala Petita del TNC)

Crec que Macbeth és una de les millor tragèdies d’aquest personatge del segle XVII que no sabem si era anglès, napolità emigrat, fill d’un guanter o un noble fill bastard de la reina Elisabeth I. Parlo de William Shakespeare, però avui al TNC l’Àlex Rigola ens ha ofert MCBTH, o sigui una versió lliure.

Salut, Macbeth! Salut, baró de Glamis — Salut, Macbeth! Salut, baró de Cawdor — Salut, Macbeth, que seràs rei! Això diuen les tres bruixes, també en aquesta representació, però no ho fan davant d’un perol i vestides amb parracs; ho diuen assegudes en un sofà d’skai i amb carotes de Micky Mouse, o sigui que si no fos perquè les frases són tan famoses, no sabríem que son les tres bruixes i potser tampoc que estem veien Macbeth.

Penso que en aquesta obra el bard ens va presentar una història d’ambició i, si m’ho permeteu, la primera amb “dona fatal” (lady Macbeth), avançant-se tres-cents anys a Dashiell Hammet i als grans escriptors de novel·la negre, però jo avui no he vist ni una cosa ni l’altra. Sí, sí, ho sé... és una versió lliure. Doncs no m’ha agradat.

Veure Duncan recitar textos tan transcendentals vestit amb calçotets, m’ha destrempat perquè, permeteu-me la franquesa, el vestuari era patètic i el "desvestuari" res més que actors en pilotes. L’escenografia tampoc m’ha dit res. Una caseta de fusta com una mena de refugi de muntanya rodejat d’abets de plàstic... jo m’he imaginat que era el bosc de Birnam, però just quan aquest bosc te protagonisme, al segon acte, la escenografia s’ha canviat.

No diré que els actors ho hagin fet malament, tot i que a algú el vers se li resisteix, però en general ho he trobat tot superflu. La Petita del TNC mig plena (un pessimista hauria dit mig buida) i quan ha caigut el teló el públic ha aplaudit, sense massa entusiasme.

P.D. No tocaria ja fer un Shakespeare complet, amb vestuari de l’època i espases, com es va fer el Cyrano a la Biblioteca? Només és una proposta.