CARTAS DE LAS GOLONDRINAS
(al Teatre de l'Aurora d'Igualada)
S’agraeix no haver de
desplaçar-se a Barcelona per veure teatre, que és el que he pogut fer avui. Les
orenetes del títol son agafades del poema de Gustavo Adolfo Bécquer com a
imatge de la immigració en que molts han marxat, alguns han tornat però altres
no.
Escena Miriñaque, companyia
amb teatre estable a Santander, ha coproduït aquesta obra amb Espacio Teatro de
Montevideo. De fet son dues obres sobre immigració que dificilment es podran
veure juntes. La d’avui és la part espanyola, escrita per Blanca del Barrio i
ens parla dels milers i milers d’espanyols que es van veure obligats a emigrar,
tan per gana com per exili. Els relats i les cartes personals son el vehicle
per apropar-s’hi.
L’escenografia està
molt bé; quatre taules de fusta i dos tamborets que ara apilats, ara del
inrevés, fan de tot: lliteres, coberta de barco, passadís d’oficina d’immigració...
Com que l’obra és de poc text —l’autora va fer carrera a costat del mim Marcel
Marceau— gran part de l’obra s’intueix amb el moviment coreogràfic i els gests.
La música i una il·luminació adequades fan la resta. Bona direcció de la mateixa
autora i les dues actrius, Noelia Fernández i Esther Aja ho han fet bé. Potser
els ha fallat una mica la col·locació de la veu; les paraules tristes s’han de
dir fluixet, però s’han d’entendre.
En resum, bona nit de
teatre. L’Aurora a tres quarts d’entrada, que pel que estic veient últimament
és un èxit. El públic ha aplaudit amb ganes i acabada la funció s’ha fet una
mica de col·loqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada