Els missatgers no arriben mai

ELS MISSATGERS NO ARRIBEN MAI

(a la Sala Joan Brossa de La Seca)

Avui a la Seca hem vist una novetat: la primera obra dramàtica del mallorquí (tot i haver nascut al país valencià) Biel Mesquida, professor universitari, contista, novel·lista i poeta, home de ploma fina que sembla que esculli les paraules amb guants de seda, tal és la seva delicadesa.

De fet, si no fos perquè al començament les tres actrius protagonistes s’asseuen al voltant d’una taula simulant la preparació de la obra, comentant la forma en que cadascuna d’elles vol enfocar el personatge, el que han llegit per entrar en el paper, dialogant... l’obra, en sí, serien tres monòlegs, tres recitats bellíssims en que les protagonistes –personatges secundaris– ens expliquen les tragèdies de les que han sigut testimonis.

Enona és la dida de Fedra, serventa fidel que s’esgarrifa davant la passió que aquesta sent per Hipòlit. Clitemnestra és la dona d’Agamèmnon del que està profondament enamorada, però que veurà aquest amor transformat en odi quan el rei sacrifica la seva filla Ifigènia. Ismene, filla del matrimoni incestuós de Èdip i Jocasta, incapaç de salvar a la seva germana Antígona. (Redéu els clàssics!)

Reconec que el text és bellíssim, les actrius ha estat molt bé, la direcció ha estat eficaç i la posada en escena era sòbria però adequada; tot i així a mi no m’ha acabat d’arribar. Potser tenia mal dia, però més aviat m’inclino per la explicació que m’ha donat una amiga meva, addicta al teatre, amb la que hem coincidit: a una gran part d’homes ens costa d’entendre l’actitud de certes dones en situacions extremes. És molt possible. Al marge de la meva possible incapacitat, haig de dir que l’espectacle és molt digne.

Ara la mala notícia; avui, divendres, cap de setmana, dia de sortir, a la Sala Joan Brossa érem quinze persones. Inglourious bastards! passant l’IVA del 4 al 21 han clavat una estocada de mort a la cultura. Bé, no a tota, doncs parlant d’estocades, les corridas de toros les han mantingut al 4%, perquè, és clar, això si que és cultura... i a més fiesta nacional. Aneu a cagar!