ANNA LIZARAN
(Homenatge)
Avui hem perdut una de
les grans actrius de l’escena catalana, l’Anna Lizaran, un “monstre” de la
interpretació que només amb la seva presència magnetitzava a l’espectador. Hi
ha persones que tenen un iman que atreu als que l’envolten i ella, sens dubte,
el tenia.
Tots els malalts de
teatre tenim guardades en el calaix dels nostres records alguna de les seves actuacions
magistrals. Veus més autoritzades que la meva en faran un ampli repàs aquests dies, n’estic
segur. A mi el que m’agradaria és destacar un fet en particular: el de les
associacions de teatre d’aficionats.
L’Anna ha mort amb
seixanta-vuit anys i en portava quasi seixanta trepitjant escenari i no ho va
fer a partir de càstings infantils per actuar en produccions d’àmplia difusió,
ho va fer des de la “passió” pel teatre,
en aquest cas del Teatre de la Passió d’Esparraguera.
Catalunya sempre ha estat un
poble teixit a base d’associacions culturals de més o menys rellevància segons
la magnitud de la població on es radicaven; corals, teatrals, dansaires o de
qualsevol altra mena, però totes han sigut i són importants i moltes han donat
al país personatges brillants a l’empara d’aquest caliu; el cas de “la Lizaran”
és un dels millors exemples. Hem de lluitar perquè els polítics, en nom d’una
mal entesa austeritat, no ens espatllin el que s’ha anat construint a base de l’esforç
i generositat de molts. Segur que ella, amb l’expeditiva que era, es devia
cagar en la mare que els va parir.
Espero que morís en pau i
sense patir.
P. D. A la foto de l’encapçalament
l’Anna en una actuació que malauradament no hem pogut veure: La Bête que havia
de fer al TNC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada