No és restrenyiment, deu ser alguna altra cosa

NO ÉS RESTRENYIMENT, DEU SER ALGUNA ALTRA COSA

(Opinió)

El restrenyiment és un estat dels budells en què les evacuacions són infreqüents i difícils, o almenys això diu el diccionari. Les persones que en pateixen fan una cara especial, com d'angúnia barrejada amb una mena de ganyota d'insatisfacció denotant que alguna cosa no els acaba de funcionar del tot bé. És el que hauria jurat que li succeeix a aquest cardenal espanyol que atén per monseñor don Antonio María Rouco Varela.

Sempre que veig una foto d'aquest bisbe amb cara de capellà castrense penso que pateix aquesta irregularitat, aquesta mancança més amunt esmentada. "Pobre home", cavil·lava jo caritatiu fins ara; "quina mala cara que fa, deu anar restret", perquè fixeu-vos-hi bé, fins i tot quan fa coses que li agraden, com fer anar l'incenser —observeu la foto de l'encapçalament— fa una mala cara..., com si pensés "òndia, m'hauré de prendre una altra lavativa, ara ja fa set dies que no evacuo", per dir-ho fi, perquè jo sóc dels que pensen que els bisbes són refinats fins i tot de pensament... ja no dir de paraula i obra.

Però avui, després de sentir el que ha dit a la catedral de l'Almudena de Madrid durant la homilia que ha fet en la missa pels difunts de l'atemptat d'ara fa deu anys, l'anomenat del 11 M, he pensat que anava equivocat. No es pot dir el que ha dit només per un problema de budells indisciplinats, tot i que possiblement el tingui, però no n'hi ha prou, i penso que el que ha deixat anar —que no penso repetir perquè em fa fàstic— ha estat motivat per dues raons que res tenen a veure en la incapacitat d'anar a... de fer caca —finalment el substantiu l'havia de dir—.

Una, que s'ha vist obligat a deixar la presidència de la Conferencia Episcopal Española, i dos, que és mala persona. A la primera cosa hi podrà fer front amb una certa facilitat perquè per molt ruc que sigui deu entendre que s'ha fet gran i li toca jubilar-se, però a la segona... en la segona ja ho te més fotut perquè aquesta mena de mala gent es pensen que sempre tenen raó i si a més tenen un bàcul per anar atiant al bestiar —perdó a les ovelles—, el fan servir, redéu si el fan servir, digues-li bordó o 13TV, però l'utilitzen. Com deia la meva àvia en una expressió molt casolana, però entenedora al referir-se a gent de mala mena deia: "és dolent", així ras i curt. A la gent de la pagesia no els agradava fer servir més paraules de les necessàries, però en canvi feia unes abraçades...