T'ESTIMO, ETS PERFECTE, JA ET CANVIARÉ
(al Teatre Poliorama)
Si no
us agraden els musicals, no cal que continueu llegint, però com que a mi sí que
m’agraden, continuaré escrivint. De musicals n’hi ha de diferents classes; des
dels de gran format —Swenney Todd, El Fantasma de l’Òpera, Anything Goes— als
de petit format —The Last Five Days, Pegados— i tots tenen el seu lloc dins el
món de l’espectacle.
El d’avui
pertany als del segon grup, no per això menys important. Joe di Pietro, autor
del text i Jimmy Roberts, de la música van crear un dels espectacles més vistos
del off Broadway i si l’aneu a veure entendreu per què. Són quasi dues
hores d’enginy, de situacions molt comprensibles —per conegudes— i a la vegada
divertides, servides per uns textos magníficament adaptats a realitat actual i
una música excepcional. És un recorregut per la vida, des de les primeres cites
amoroses fins a la vellesa, passant per tota la gamma: festeig, matrimoni,
separacions, viduïtat...
Elisenda
Roca, persona no habitual en la direcció, ho ha fet cum laude. Ha portat
a Frank Capdet, Mercè Martínez, Muntsa Rius i Jordi Vidal a la excel·lència,
això sí, molt ben acompanyats per Andreu Gallén, pianista i director musical i
Víctor Pérez al violí. L’obra te un ritme trepidant basada en diferents quadres
en els que es representen successives situacions en que el públic quasi no
tenim temps de descansar entre somriures i rialles. M’imagino el poc que poden
descansar els actors. Sempre he pensat que un bon pianista amb la potència
adequada per aguantar dues hores dona per a molt, i avui ho he pogut corroborar.
Aquesta
obra no és nova a Barcelona. L’any 1999 ja es va fer dirigida per Esteve Ferrer
i l’any següent, si no m’equivoco, tornada a pujar a l’escenari amb un altre elenc. Ara està
programada fins el 28 d’abril i a jutjar pels aplaudiments que ha obtingut del
públic i les cares de satisfacció de tothom quan sortien, no m’estranyaria que
la tinguessin de prorrogar. Tant de bó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada