Jorge Fernández Díaz

JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ

(Opinió)

No està bé dir-li capullo al ministre Jorge Fernández Díaz, i no està bé perquè no és normatiu; aquesta paraula en català no existeix, i no s’ha de dir, però sí que podem pensar que ell ho és, un capullo, o sigui un imbècil,  un cap de cony, un cretí, un estúpid (ara em fa mandra agafar el diccionari de sinònims per continuar).

Perquè no hem d’oblidar que aquesta llumenera és el ministre de l’interior, o sigui “qui mana” a la policia, als servies interns d’informació, el que ha d’estar al lloro de tot el que passa dins de les fronteres d’aquesta casa de barrets que avui és Ejpaña.

I en contes d’investigar i aclarir ràpidament, per exemple, de on van sortir els informes basats en esborranys “policials” que implicaven a una colla de polítics catalans en plena campanya electoral —més que res per fer una mica “d’ambient”— ell mira al cel i es posa a xiular l’only you i quan acaba li sembla que el més adequat és parlar del que més preocupa a la majoria d’habitants d’aquest país: el matrimoni homosexual. Quina ment més preclara, quina intel·ligència, quina... FAES! Òndia, es que no me’n sé avenir!

I justifica les seves idees perquè els que s’acullen a aquest tipus de matrimoni suquen però no procreen, i això és molt lleig; si es suca s’ha de procrear, tothom ho sap. ¿I on se li va acudir fer-nos coneixedors d’aquesta tesi, aquest home de ment tan preclara? Doncs en un lloc important: el Vaticà, així les seves paraules tindrien més ressò. Curiós. Un lloc on, pel que sembla, també es suca però tampoc es procrea.

Això em fa rumiar, perquè estic segur que un ministre del estat ejpañol no diu les coses per dir-les. A veure si ho va fer per donar un avís a la munió de cardenals díscols que aquests dies pul·lulen per Roma, un mena de toc d’atenció, com si els volés dir: no feu porqueries ni entre vosaltres ni amb nens petits, “al tanto que va de canto”. Oh, i amb el prestigi que té segurament que se l’escoltaran.