LA FLAUTA MÀGICA, VARIACIONS DEI FURBI
(a la Seca, Espai Brossa)
Quan el senyor Wolfgang Amadeus Mozart va compondre Die
Zauberflöte al 1791 dubto que s’imaginés
que 222 anys més tard una colla de Barcelona e farien una interpretació tan lliure
i sense orquestra.
De
La Flauta Màgica se n’han dit moltes coses, des de que és un conte de fades
fins als que l’han vist plena de simbolismes i referències a la maçoneria. La versió
que hem vist avui tira obertament cap al conte de fades salpebrat amb un
ingredient altament gratificant: la conya, molta conya. És per això que us diré
que si no us agrada la òpera, però si la broma, aneu a veure-la; us ho passareu
bé amb un espectacle de qualitat.
Per
començar la òpera l’han reduït a noranta minuts, els personatges els fan sis
actors —dues noies i quatre nois— i l’orquestra... quina orquestra? I doncs?
Doncs els sis canten a capella i se’n surten amb nota alta, molt alta.
Tot i només ser sis actors, hi surt tot cristo: Tamino, Pamina, Papageno, la
Reina de la Nit, les seves dames, Sarastro, Monostatos... no s’hi troba a faltar
ningú.
Els
sis actors, Toni Vinyals, Joana Estebanell, Marc Pujol, Robert González, Anna
Herebia i Marc Vilabella —els anomeno tots perquè no en podria destacar un per
damunt de l’altre— han estat fantàstics, molt ben dirigits per Gemma Beltran. Els
arranjaments musicals molt bons i gens fàcils d’interpretar i el vestuari espectacular,
especialment si valorem la seva senzillesa i economia; diria que amb poca pasta han tret un gran profit. Bona il·luminació i destacables
els moviments coreogràfics dins un muntatge de caixa negra.
El públic
els hem aplaudit tan que, tot i que els actors devien estar fatigats, ens han
obsequiat amb un bis. Se’ls veia molt satisfets. Han fet comparèixer a saludar a tot
l’equip i hem sigut testimonis d’un detall impagable. El Manolo ha sortit a
oferir un ram de flors a la directora i ho ha fet amb una reverència amb genolleta
inclosa de les que ja no es veuen, només en els teatre més importants del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada