7 de març 2013

La flauta màgica, variacions Dei Furbi

LA FLAUTA MÀGICA, VARIACIONS DEI FURBI
(a la Seca, Espai Brossa)





Quan el senyor  Wolfgang Amadeus Mozart va compondre Die Zauberflöte al 1791 dubto que s’imaginés que 222 anys més tard una colla de Barcelona e farien una interpretació tan lliure i sense orquestra.
De La Flauta Màgica se n’han dit moltes coses, des de que és un conte de fades fins als que l’han vist plena de simbolismes i referències a la maçoneria. La versió que hem vist avui tira obertament cap al conte de fades salpebrat amb un ingredient altament gratificant: la conya, molta conya. És per això que us diré que si no us agrada la òpera, però si la broma, aneu a veure-la; us ho passareu bé amb un espectacle de qualitat.
Per començar la òpera l’han reduït a noranta minuts, els personatges els fan sis actors —dues noies i quatre nois— i l’orquestra... quina orquestra? I doncs? Doncs els sis canten a capella i se’n surten amb nota alta, molt alta. Tot i només ser sis actors, hi surt tot cristo: Tamino, Pamina, Papageno, la Reina de la Nit, les seves dames, Sarastro, Monostatos... no s’hi troba a faltar ningú.
Els sis actors, Toni Vinyals, Joana Estebanell, Marc Pujol, Robert González, Anna Herebia i Marc Vilabella —els anomeno tots perquè no en podria destacar un per damunt de l’altre— han estat fantàstics, molt ben dirigits per Gemma Beltran. Els arranjaments musicals molt bons i gens fàcils d’interpretar i el vestuari espectacular, especialment si valorem la seva senzillesa i economia; diria que amb poca pasta han tret un gran profit. Bona il·luminació i destacables els moviments coreogràfics dins un muntatge de caixa negra.
El públic els hem aplaudit tan que, tot i que els actors devien estar fatigats, ens han obsequiat amb un bis. Se’ls veia molt satisfets. Han fet comparèixer a saludar a tot l’equip i hem sigut testimonis d’un detall impagable. El Manolo ha sortit a oferir un ram de flors a la directora i ho ha fet amb una reverència amb genolleta inclosa de les que ja no es veuen, només en els teatre més importants del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada