PAISAJE SIN CASAS
(al Teatre Lliure de Monjuic)
El Teatre Lliure es continuen fent Aixoplucs i d’aquesta manera els que enyorem l’Espai
Lliure el podem visitar, amorosos, satisfets de que encara hi sigui i estigui viu.
Avui ha sigut el primer dia de Paisaje Sin Casas, de Pablo Ley, un vell
conegut de la casa, adaptador junt amb l’Àlex Rigola de 2666 la immensa obra de
Bolaño convertida en immensa obra de teatre.
La peça d’avui te un recorregut curiós; escrita fa vint-i-dos anys no es va estrenar
fins l’octubre de l’any passat en la petita sala d’una escola de teatre. Ara
per fi la podem veure en un teatre “de veritat”. És la primera dramaturgia de l’autor
i va rebre el premi Marqués de Bradomín de l’any 90.
Tot
i el temps passat, la peça no ha perdut actualitat, doncs parla de gent
marginada, lumpen i, lamentablement, en 22 anys no hem millorat gens en aquest
aspecte; possiblement hem empitjorat. Tres actors encarnen tres personatges que,
a més de ser uns penjats, pràcticament no es comuniquen i la sensació de
soledat és angoixant. Un no para d’explicar el que li ha passat junt amb un col·lega
que està cremat possiblement per falta de droga. Han atracat un bar de barriada
i han aconseguit poc més de dues mil pessetes en monedes i una llauna de tonyina!
El que escolta el relat en realitat no l’escolta i de tan en tant deixa anar un
discurs a la seva bola. El tercer entra i surt de l’espai i quasi no obra la
boca...
L’escenografia
de Ian Gehlhaar molt bona: una merda de
cuina-sala d’estar, bruta i fastigosa, molt ben il·luminada per Andreu Romani.
S’aconsegueix un ambient lamentable que li va clavat al text. Alex Fauró ha
dirigit molt bé els tres desgraciats protagonistes: Carles Gilabert, Eduardo
Telletxea i Javier Beltrán.
L’Espai
amb tres quarts d’entrada i el públic ha aplaudit amb ganes. L’obra estarà en
cartell dins el 4 de maig. Com que estic segur que tots enteneu el castellà, us
recomano que l’aneu a veure, a més la companyia que ho presenta es diu La
Virguería, i a qui no li agrada veure virgueries?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada