Breus

BREUS (Cicle de Miniformats Teatrals)

(al Porta 4)

M’agradaria fer una crida a la gent que va al teatre. A una punta de Barcelona hi ha el TNC, a l’altra el Teatre Lliure i al mig el Romea. Fantàstic, oi? Sí, pistonut, però n’hi ha molts més de teatres i alguns, força, del que en podríem dir alternatius, els que d’una manera o altre conformen una mena de off, i aquí és on volia arribar. Sales petites, de vegades muntades amb una sabata i una espardenya, però molt d’amor a la professió, que fan teatre de veritat, no grans muntatges perquè ni poden ni els hi caben, però teatre del bo i de “proximitat” en el sentit que te’l fan quasi a la falda; aneu-hi; feu-me cas. I ara parlaré del que vaig veure ahir al Porta 4, que és una d’aquestes sales.

Breus és el títol d’aquest cicle de “miniformats teatrals” que fan els divendres a les 11 de la nit. Remarco la hora perquè no tingueu l’excusa de no anar-hi amb allò de que a casa acabeu de sopar tard... o altres mandres. Han estat quatre petites peces ben diferents entre ells, ara sí, totes desenfadades, iròniques i amb mala llet, que bona falta ens fa (la mala llet).

Catalan Horror Story, de Jumon amb Elena Fortuny i Ota Vallès. Yayoflautas Lejanos, d’Albert Ramos i dirrecció d’Helena Tornero, amb Cesc Casanovas i Mireia Gubianes. Ensinistrem els Nostres Fills, de Marc Artigau, amb Bruna Cusí, Jordi Llovet i Josep Puig Sobrevals. Master Class, de Mireia Ros, amb Verónica Pallini.

No explicaré de que van perquè seria massa llarg ja que no tenen cap relació les unes amb les altres, excepte el que he esmentat abans, la mala (per a mi bona) intenció. Tots els actors mot bé en els seus papers, alguns força exagerats perquè ho demana el guió. Les històries i els desenllaços són obvis, però tinguem en compte que no estan fent un Mamet.

Bons aplaudiments d’una sala plena, diria que de gent fidel a la casa. Un altra avantatge és que el Porta 4 està ubicat en una antiga nau industrial de Gràcia, d’aquelles que tenien el pati interior i això permet fer tertúlia a la sortida amb la resta d’assistents, actors i directors, un regal sense tocar allò que no sona als veins. Feu-vos-en fidels també vosaltres. M’agraireu la recomanació.